És l'opció més llarga i de menor dificultat de la cara nord-oest d'aquest cim. Un bon corredor per iniciar-se, tot i que hi ha algun tram que segons les condicions pot presentar alguna dificultat. Interessant portar algún pitó, a part de tascons i friends, doncs la via està completament desequipada. Nosaltres no la vam trobar amb gaires bones condicions, la calor dels últims dies va fer que la neu tingues poca consistència. Tot i així vam gaudir de la via i sobretot dels descens, ja que vam escalar amb els esquís a l'esquena i vam poder gaudir d'una baixada força vertiginosa.
Data: 7 de març del 2015
Cims: Pic de l'Esquella (2.785m)
Zona: Pas de la Casa, Oest de la Catalunya Nord, Est d'Andorra
Dificultat: Pendents entre 45 i 55º. Màxim 70º i un parell de passos de III.
Metres Canal: 300m
Desnivell positiu acumulat: 685m
Orientació: Nord-Oest
Horari: 1h45 l'aproximació, 4 hores l'escalada
Company: Jordi Tona
Material que hem utilitzat: esquís (per l'aproximació i el descens), casc, piolets, grampons, una corda de gel de 60m, friends (fins l'1), joc de tascons, pitons (en alguna ressenya no els recomanen, però en aquesta roca granítica a nosaltres ens van anar molt bé)
Aproximació: vam sortir del poble del Pas de la Casa amb els esquís posats i vam improvitzar l'aproximació per la base oest del Rocs dels Isards i flanquejant fins la base del pic de l'esquella. 1h45m
Descarregar track: Clic Aquí (Track del descens format KML)
Mapa: Mapa Alpina d'Andorra 1:40.000
|
|
|
|
|
|
La corda es va enfilant al mateix ritme que en Tona. Monta la reunió en una espècie de cova. Recull corda i surto amunt amb ganes de fer-me passar el fred.
El primer llarg, que hauria de ser de tràmit, té un passet degut a les condicions que ens ho trobem ja que s'ha d'escalar pel mig d'uns matolls, roca i neu primavera. M'explica que per montar la reunió ha hagut de netejar força neu per trobar alguna fisura on col·locar un pitó i un friend. I aquesta serà la tònica de tota la via.
|
|
|
Em torna a tocar a mi i ara tinc dues opcions, un corredor més ample i amble a la dreta de 45º i un que sembla més divertit i estret a l'esquerra d'uns 55º. Em fico al de l'esquerra i avanço sense més complicacions que enfonsar-se a la neu a cada passa i no poder clavar els piolets a la neu (L4) . Poso un parell de peces de protecció i monto reunió 60 metres més amunt.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El corredor no ha estat el que ens pensavem degut a les condicions bastant pèssimes de neu, però el desecens ha estat brutal, així que una cosa compensa l'altre. I de fet, si m'agrada la muntanya és precisament perquè sovint res passa com un ho ha planificat, sinó que et sorpren, i no tens més remei que treure el millor de tu per sobreposar-te en cada moment.
