Sortida formativa amb alumnes del CEES per Serra Cavallera

Del 27 al 29 d'abril vam realitzar una sortida formativa amb alumnes del Centre d'Estudis "El Seminari" pels paratges de Serra Cavallera, on vam desenvolupar diferents tallers formatius. El primer dia vam sortir de Ribes i vam passar la nit al refugi lliure de Sant Jordi. El Segon dia vam fer els cims del Taga i Puig Estela i vam vivaquejar al costat del refugi Montserrat. El tercer dia vam anar fins a Pardines on vam posar punt i final a la sortida.

Durant aquests dies vam realitzar els següents tallers:

- Preparació de la motxilla i material
- Farmaciola
- Muntatge de vivacs amb ràfia
- Orientació sobre terreny
- Interpretació de mapa i utilització de la brúixola per buscar el rumb, contra-rumb i fer una triangulació
- Guiatge de grup
- Planificació de la logística d'una sortida
- Actuació en cas d'emergència

Pujant cap al refugi de Sant Jordi

Al refugi Montserrat

Taller de vivacs

Vivac individual

Llegir més...

**** Descens amb esquís pel Glacier du Geant, du Tacul i Mer de Glace

Amb la Chéré i la Gabarrou-Albinoni encara ressonant a les nostres ments, ens acomiadem dels Alps. Abans però, decidim fer una visita al Grand Capucin i encomanar-nos a ell perquè ens ajudi a tornar algún dia i ens deixi enfilar per alguna de les seves vies. La seva paret és tant imponent com atraient. I les vistes cap al glaciar della Brenva, Le Trident  i la cara est del Montblanc també. Llavors comencem un descens llarg i vertiginós per tres glaciars amb el handicap de portar una motxilla d'uns 20 quilos de pes que ens destrocen les cames. Però estem tant excitats que tot això ens és igual tot i tractar-se d'un descens de 17 quilómetres i 1.700 metres de desnivell negatiu. Baixem i xalem sense deixar de mirar a banda i banda els castells imponents de neu, roca i gel. Travessem el Glacier du Geant primer, el Glacier du Tacul després i finalment la Mer de Glace, sempre amb continuitat i sense treure'ns els esquís. Per sort no hem de patir gaire per les esquerdes doncs  hi ha força neu i estan molt tapades. També hi ajuda el fet de que hi ha molta traça marcada i procurem no sortir d'aquest itinerari. El lloc ens és familiar i ens hi sentim com peix a l'aigua. Encara no em marxat i ja estem desitjant de tornar.

Data: 22 d'abril del 2015
Zona: Glacier du geant, Glacier du Tacul, Mer de Glace
Dificultat: Depen de les condicions de la neu. Cal anar amb compte amb les esquerdes.
Desnivell: 1.700 metres des de Cosmiques fins a sota les escales de Montenvers
Distància: 17 quilòmetres
Horari: 1h de Cosmiques fins al Grand Capucin - 1h més per baixar fins la base de les escales de Montenvers - uns 20 minuts per pujar-les
Company: Jordi Tona
Material recomanable: Material de glacera i equip de rescat d'esquerdes.
Itinerari: Refugi Cosmiques - Base del Grand Capucin - Mer de Glace - Montenvers
Track del descens(TRK): Clic aquí (Ref. Cosmiques - Grand Capucin - Montenvers)

Cosmiques i Midi ja queden enrera

Petit i Grand Capucin traien el cap

Cara est del Montblanc

Aproximació al Grand Capucin

Arete de la Brenva, Le Trident

Grand Capucin

Inici del descens. Cal anar amb compte amb les esquerdes

Paret Est del Montblanc du Tacul. Un munt de vies per fer. Grand i Petit Capucin a l'esquerra, Aiguilles du Diable, Piramide du Tacul...

Drus i Aiguille Verte de fons

Refugi du Requin

Cara sud dels Drus i Aiguille Verte

El tram més dret i divertit del descens

Escales a Montenvers

Mer du Glace, Grandes Jorasses de Fons

Esperant el tren que ens torni a Chamonix

Itinerari de Cosmiques a Montenvers pels tres glaciars (track descarregable)

Llegir més...

*** Goulotte Chéré (350m, II, 4), Triangle du Tacul

Per fi marxem als Alps! Després d'alguns intents fallits, finalment carreguem la furgoneta i posem rumb a una terra que ens omple de felicitat per la majestuositat de les seves muntanyes i la intensitat que desprenen les seves arestes, vies i goulottes. Als Alps, les activitats sempre acaben sent una incertesa, per les condicions, la meteorologia, l'aproximació o l'estat físic o psicológic d'un mateix, però d'entrada les sensacions que tenim son molt bones. El pla sobre paper no pot ser més interessant. Demà la Chére, dimarts la Gabarrou-Albinoni i dimecres baixar esquiant la Mer de Glace. Chamonix en espera!

Data: 20 d'abril del 2015
Cims: Mont Blanc du Tacul (4.248m)
Zona: Alps, Triangle du Tacul (3.970m)
Dificultat: Té 5 llargs. El primer llarg és un con de neu (45º). Al segon llarg comença amb neu (50º) i segueix amb un tram de gel a 60º-70º. El tercer llarg comença amb 85º, llavors 70º i finalment 50º. El quart llarg comença a 60-70º per acabar amb 80º. El cinquè llarg és més tombat, 60º. A partir d'aquí es pot rapelar o acabar de pujar fins al cim del Triangle du Tacul.
Metres dificultats: 350m
Orientació: Nord
Horari: 3h
Company: Jordi Tona
Material recomanable: dues cordes de 60m, 8 cargols de gel, alguns friends i aliens. Reunions equipades. Via rapelable.
Aproximació: Des del refugi de cosmiques, ens calcem els esquís i amb pocs menys de mitja hora som a peu de via, que queda a la cara nord del Triangle du Tacul. Per arribar-hi cal dirigir-se fins al coll de Midi, localitzar-la amb la vista i aproximar-se fins a sota el con de neu de la seva base.
Llibre: Escaladas en el Macizo del Mont Blanc, nieve, hielo, mitxo - Tomo 2

Línia d'ascens de la Goulotte Chéré

Sortim de Vic a les 10h i arribem a Chamonix a les 19h, just a temps per fer un passeig pel poble amb l'última llum del dia i una birra a un bar al costat del punt d'informació. És un diumenge de primavera i al poble no hi ha ni rastre de turistes ni alpinistes i ni molt menys d'aquells frenesí estival. Fins i tot trobem aparcament al costat del teleféric que demà ens enfilarà fins a l'Aguille de Midi. Tot un luxe.

Ens llevem ben d'hora per agafar el primer teleféric que en teoria surt a les 8 del matí, però no se sap ben bé perqué, acaba sortint amb 30 minuts de retard. El dia promet, 4 núvols però que semblen inofensius.

Amb pocs minuts el teleféric et transporta dels 1.000 metres de Chamonix fins als 3.800 de l'Aguille de Midi. No som gaires però tampoc som pocs. Dalt el teleféric les primeres vistes ja son impressionants. Ara només ens toca baixar l'aresta per la corda que els francesos tenen instalada i esquiar fins al refugi de Cosmiques, on volem desar material i preparar-nos per anar a la Chéré.

Sembla mentida que es pugui arribar amb tanta facilitat al cor dels Alps. No em ni esbufegat i ja ens trobem al mig d'un paradís amb moltes activitats per fer. Teniem dubtes amb la logística, però finalment obtem per fer 2 nits al refugi de Cosmiques i deixar la tenda al cotxe. Allà penjat, el refugi de Cosmiques, és un altre d'aquests luxes inversemblants.

Aguille du Midi i Refugi de Cosmiques

Després de passar pel refugi, ens dirigim a la Chéré i de seguida ens adonem que no estarem sols tal i com imaginavem. Hi ha 3 cordades a la via i una altra s'espera a baix. És el que té voler fer una de les vies més clàssiques i factibles de la zona. Decidim pendren's-ho amb calma i esperar. La meteo és perfecte, les vistes increïbles. No tenim pressa.

Identificant la via davant el Triangle du Tacul

La primera cordada que ha baixat de la via, al fons un paradís blanc

Obervem com escalen però sobretot el nostre l'entorn. Podria estar-me moltes hores aquí assentat mirant. No passa gaire estona quan baixa la primera cordada que de ben segur ha matinat. Hi ha una noia francesa que mig parla espanyol i ens explica que el gel està en perfectes condicions. Quines ganes!

Decidim arrencar quan veiem que la segona reunió queda lliure. En Tona obra el primer llarg i creua sense problemes la rimaia, que està una mica oberta però és deixa fer. Reunió a l'esquerra i jo que pujo.

Primer llarg

R1

Arrenco pendent amunt per una neu, m'enfonso una mica però avanço amb rapidesa. De seguida em trobo el primer ressalt de gel i el supero amb ganes. Cauen trossos de gel de les cordades de dalt. Arribo a la reunió a la dreta, en Tona puja i surt tercer llarg amunt.

Inici del tercer llarg

Tercer llarg

Tercer llarg

El gel està perfecte, tot i que la via està molt marcada. Mentre l'asseguro baixen dues cordades, les dues son un pack guia-client. En la primera el guia és de Sevilla, seriós i afrancesat, en la segona el guia és italià, molt de la conya, i només arribar li dec caure bé perquè em dona un bon cop a l'espatlla de complicitat. Casualitats de la vida, tenim un amic en comú. Ells tiren avall i jo tiro amunt. Remunto el tercer llarg traien cargols i aguantant com puc la pluja de gel que tira la tercera cordada que encara ens queda per dalt.

Pujant el tercer llarg mentre la última coradada rapela. A la dreta la R4 original, molt amunt...

En Tona ha muntat la R3 en un bloc. L'original sembla que costa arribar-hi, ja que per fer-ho hi ha un tram de roca força llis i una mica estrany. Comentem la jugada mentre li passo material i de seguida començo el quart llarg. Per fi ja estem sols a la via. Flanquejo a la dreta seguin l'estrenyament de la canal i gaudeixo amb cada cop de piolet i grampó. El gel em permet avançar amb molta seguretat. Els piolets es claven molt bé i els peus estan gairebé fets per les múltiples cordades que han passat per aquí aquesta temporada. Però això no li treu l'encant ni molt menys.

Obrint el quart llarg, al tram de 80º

Arribo a R4 i de nou el ritual de comentar la jugada i passar-se material. Les reunions son d'aquelles que cal mirar-se molt bé on poses el mosquetó. Hi conviuen cordinos molt vells amb els nous de temporada que no se sap qui hi posa, claus de ves a saber quan... però tothom s'hi penja i tothom hi rapela.

R4

Vistes des de R4

Posem el factor i en Tona que surt amunt a fer l'últim llarg, més tombat però igualment interessant.



Troba la reunió a la dreta, la monta i crida. És el meu torn. Trobo que aquestes pendents (60º) carreguen més els bessons que les verticals i és més incomode progressar. Arribo a dalt i ens abracem. Mitja missió complerta, ara toca rapelar. I ho fem sense deixar de mirar les vistes imponents que tenim des d'aquí. Fa estona que uns núvols amenaçadors creixen a la vall de Chamonix, però no acaben d'atravessar l'Aguille du Midi.

Rapelant el quart llarg

Tercer llarg

Arribant al con de neu

Rapelant la via els núvols desapareixen. En pocs minuts, arribem al refugi, però abans hem tingut el privilegi de poder-nos passejar en solitari per aquest recó normalment molt transitat. La neu i el gel estan en perfectes condicions. No podem demanar més. Demà la Gabarrou-Albinoni, en tenim moltes ganes. La Chéré ja queda lluny tot i que no podem deixar de mirar-la i comentar-la des del refugi.

Triangle du Tacul des de Cosmiques, el fil de gel de la goulotte Chéré es veu clarament a la dreta

Llegir més...