dilluns, 22 de maig del 2017

***** Via del Corb (450m, MD+, 6b obligat) - Mont-rebei, Paret de Catalunya

La via del corb es pot dividir pràcticament en dues parts, la primera més física on navegues per fisures desequipades i la segona 100% clàssica/autèntica on viatges per xemeneis amples i acrobàtiques a voltes patinoses i clautrofòbiques amb un offwith força expo i adrenalínic per allà al mig. En definitiva, una via d'aventura del tot recomanable sobre bona roca, vertical i atlètica.

Data: 22 de maig de 2017

Nom de la via: Via del corb o Corbeau
Zona: Montrebei - Paret de Catalunya
Dificultat: 6b
Dificultat oblidada: 6b
Llargària: 450m, 13 llargs (nosaltres empalmem el 3r i 4rt i el 10è i 11è)
Material: 12 cintes llargues i 2 de curtes, tascons petits i mitjans, joc complert d'aliens, friends fins al 3 (4 opcional), repetim aliens i friends fins al 2. Semi-equipada amb pitons, burils i ponts de roca. Reunions amb 1 o 2 pitons o netes.
Orientació: Sud-oest
Company: Jordi Casas i Jordi Bou
El nostre horari: 8 hores d'escalada (de 8:30 a 16:30)

Accés: Arribar fins a Àger i davant dels bombres agafar una pista forestal que porta fins al Prat d'en Lluís just sota la paret de Catalunya de Montrebei (7km).
Aproximació: 
Des del Prat d'en Lluís, continuem cap al nord-est deixant la paret a la nostra dreta. Quan s'acaba el prat agafem un corriol que continua endavant i l'anem seguint fins que la intuïció ens en faci agafar un que pujaque s'acosta cap al "pilar dels horrors" (40min). La via no es veu des del prat, queda més enllà. L'inici és comú amb Latin Brothers. Inscripció "LB" a peu de via amb una fletxa que indica cap a on cal anar a buscar el llarg (ull amb això perquè algunes ressenyes porten a confusió)

Descens: Un cop sortim per dalt, resseguim la cinglera cap al sud-est i en lleugera pujada. Un cop comencem a baixar trobarem unes fites que ens indiquen un camí cap a la dreta fins a una megafita que és on comença el camí de descens fins al prat (1h10m).

La nit abans fem sorteig de llargs, amb tres escuradents de diferent tamany. En farem 4 de seguits cadascú i comença l'escuradents més llarg. En Casas sembla que li va lo llarg i sortirà primer, llavors en Bou i jo el darrer. Perfecte, ja em puc anar concentrant amb l'off width.

Quan arribes de nit al prat i et lleves al matí, la primera ullada a la paret sempre imposa. Fa fresca però tampoc tant, el dia sembla presentar-se en les millors condicions. Preparem material i sortim direcció el "pilar dels horrors". Ens sorpren el tou de cotxes que hi ha per ser un dilluns, es que ningú treballa? Resulta que son els de TD3 d'escalada que estan d'examens. Saludem a qui coneixem i els desitgem sort.

Paret de catalunya a Montrebei

Ben d'hora ben d'hora, preparem el material


Aproximació


Seguim la ressenya d'en Luichy i ens costa trobar el primer llarg. A partir de la inscipció "LB" a la paret cal fer una diagonal (grau III) clarament cap a la dreta, direcció un diedre/fisura en la vertical d'un arbre. Hi ha un parabolt a l'inici.


L1 (30m): Comença en Casas.Fisura una mica roma que et fa treure la son de les orelles. La reunió és sobre un bloc i cal reforçar-la. No val la pena anar a buscar una reunió d'una altra via uns metres més a l'esquerra (pas expo).




En casas obrint el primer llarg

L2 (45m): bonic llarg sobre bona roca i que es deixa equipar molt bé. L'arribada a reunió és una travessa a la dreta protegida amb dos pitons.



L2



L2, inici de la travessa a la dreta (6b)


L2, passos finals

L3+L4 (25m+30m): possibilitat d'empalmar aquests dos llargs. Ho fem i ho creiem encertat ja que això ens fa guanyar temps. Escalada per fisures i diedres en bona roca.

Inici L3
Inici L3
En Bou xalant amb la seva gopro... "Selfie" a R2

Tram final L4

L5 (45m): En Bou és posa al davant. Bonica travessa cap a la dreta sobre bons cantells.

L6 (45m): La tònica és la mateixa, fisures sobre roca acceptable amb algunes herbotes que molesten. A mig llarg la via te tendeix lleugerament cap a la dreta per llavors anar decididament cap a l'esquerra. Tram una mica perdedor peròquè hi ha un pitó més del que marca la ressenya. Aquest pitó marca la diagonal cap a l'esquerra, direcció cap a un sostret.



Inici L6


Les vistes espectaculars, la paret d'Aragó.



L7 (40m): llarg encara més bó que l'anterior i més evident. 



Inici L7
Els voltors, mejestuosos, no paren de tafanejar els nostres moviments...

L8 (35m): comença el show de les xemeneies de quinto més...


Inici L8



L9 + L10 (25m+30m): em poso al cap davant i empalmo els llargs tot i que no és gaire recomanable, ja que les cordes pesen i pot faltar algo de material a la part final de L10, la part més desagradable (per mi) de la via. A la part final, la xemeneia es va estrenyent i cada cop és més patinosa per culpa de la roca pulida i la merda d'ocell. És millor no entrar massa, tot i que a dins hi ha un pont de roca brutal ideal per passar-hi una baga (sota una pedra encastada). A partir d'aquí ja vaig sortir enfora i cap a la dreta. Si es va amb motxilla millor penjar-la de l'arnés. Reunió còmode i en un lloc fresquet, ja fa una estona que el sol pica.


Bou i Casas, Final L10


Últims passos del llarg 10

L11 (40m): i per fi arriba el famós off width de 6b. Serà tant expo com diuen? M'hi poso amb ganes però amb cautela. El pitó està en un lloc clau, ja que un dels passos és entrar a la fisura i posar-s'hi bé. És important posar-se mirant a Àger. Fent el cuc vaig progressant i fins i tot puc arribar a protegir-me amb el totem negre i un alien. No el trobo tant difícil com semblava, he patit més al final de l'últim llarg. A veure, no és fàcil, però és difícil caure. Unes gotes d'aigua donen força confiança de peus. En algunes ressenyes deien que hi havia dos pitons més amunt, però no en trobo cap més durant aquesta secció i els companys tampoc. Content d'haver-lo superat gaudint-lo, continuo amunt altre cop per una xemeneia ample on cal abandonar-la cap a l'esquerra abans d'entrar massa en la part final. Reunió de dos pitons a reforçar.






Inici L11


Entrant a l'off width


Off width

L12 (30m): llarg herbós i terrós

L13 (30m): En Bou en té ganes i es torna a posar al davant per acabar la via per una xemeneia vertical però amb preses amb una sortida acrobàtica espectacular.




Final de la via!


Des de dalt, les vistes son espectaculars...
El trio calavera...




Moltes gràcies companys!!!!
Llegir més...