***** Anglada-Cerdà a la Roca de l'Ordiguer (350m, V+) - Cadí

"Bona via sobre roca dolenta". Aquest seria el resum ràpid que hom li passa pel cap un cop surt per damunt d'aquesta paret de l'Ordiguer. Això, però, seria simplificar massa ja que l'escalada és plena de matisos i detalls que fan que cada llarg sigui una aventura per si mateix. Quan als 10 metres de començar ja et queda un "bolo" a la mà, t'adones realment per quin tipus de via estàs pujant. I aquesta és, precisament, la gràcia d'escalar aquí: reviure el què fa 50 anys van fer els mestres Anglada i Cerdà. Evidentment, però, salvant les distàncies, ja que a dia d'avui trobem alguns pitons en els passos "clau" i tenim totes les reunions muntades amb parabolt i anella. Però tot i així, el grau cal treballar-lo, ja que els cinquens apreten i en la majoria de quarts la roca és dubtosa i trencadissa. Això t'obliga a prioritzar més la traça que la força i a adoptar postures acrobàtiques per evitar alguna presa que intuïm dubtosa. Ja ho deiem mentre pujavem, "es tracta d'escalada de cirujà" perquè aquí la finura és un valor. Abstenir-se doncs aquells que no els agradi el compromís i l'aventura.

Data: 30 d'agost de 2015
Nom de la via: Anglada-Cerdà
Zona: Roca de l'Ordiguer (Cadí)
Dificultat: V+
Dificultat oblidada: V+
Llargària: 350m (L1: IV+, L2: IV+, L3: V, L4: V, L5: V+, L6: II, L7: IV, L8: V, L9: V+, L10: V)
Material: 10 cintes exprés, tascons, friends, aliens. Semi-equipada. Reunions amb, com a mínim, un parabolt amb anella.
Orientació: Nord
Company: Sílvia Mas
El nostre horari: 6 hores d'escalada
Accés: Es pot deixar el cotxe al parking que hi ha després del poble d'Estana.
Aproximació: Des del parking seguir el PR (marques grogues i blanques) fins a Prat de Cadí des d'on s'avista perfectament la via (1 hora). Un cop aquí, cal creuar pel bell mig aquesta plaça d'herba verda i continuar seguint les mateixes marques que porten cap a la canal del Cristall. El camí s'enfila força i va fent ziga-zagues pel bosc amb tendència a l'esquerra. Quan la intuïció ho digui, cal anar desviant-se direcció a la paret (hi ha fites per tot arreu) fins que decidim fer l'última diagonal fins a peu de via (1h 45m). La millor referència per trobar l'inici de la via és un pi llarg i verd que hi ha a la paret i que és tracta de la primera reunió.
Descens: un cop arribem a l'última reunió, continuem uns metres a l'ensamble per una aresta aerea però fàcil, fins que decidim posar-nos les bambes. Cal anar seguint l'aresta direcció oest, sud-oest, fins que trobem unes fites que indiquen que cal desviar-se a l'esquerra per iniciar la baixada cap a la canal del Cristall. A partir d'aquí les fites ens van indicant el camí a seguir. La baixada és força dreta i patinosa, sobretot els últims metres abans de la canal del Cristall on hi ha un tram de roca esmicolada que és una autèntica pista de patinatge inclinada. Així que ull amb la baixada!
Link de la ressenya a escalatroncs: Aquí

En aquest paissatge salvatge és impossible no fluir. Prat de Cadí és l'última estació amable abans d'endindar-se cap a la imponent muralla de roca trencada tant sols retallada per algunes canals. Avui però toca enfilar-s'hi per una de les vies més clàssiques i conegudes d'aquesta gran paret. Calma meteorològica, aire pur i fresc, humitat i caloret. Què més es pot demanar?

Prat de Cadí

Aproximació per la tartera

El pi de l'esquerra ens indica per on va la via

L1 (IV+): primer llarg curtet i on muntem la reunió en un pi força castigat pel pas de les cordades. Tot i ser un llarg de tant sols 15 metres i que no arriba a cinquè, serveix d'escafament mental ja que aquí és fàcil que es quedi alguna presa a la mà (a mi m'ha passat als 5 minuts d'estar escalant). Hi ha dos pitons.

Inici del primer llarg

Final del primer llarg

L2 (IV+): escalem literalment per les branques del pobre pi com si pugèssim una escala. Un cop s'acaba passem a la roca i continuem per un diedre herbós desequipat però que es pot anar protegint bé.

Enfilant-me pel pi

Segon llarg

L3 (V): Sortim recte amunt per al cap de poc flanquejar a l'esquerra amb un pas una mica fi però que es fa bé. Ens fiquem al diedre on anem trobant algún pitó i on comença a haber-hi algún pas més atlètic però, per sort nostra, sobre bona roca.

Inici L3

Tercer llarg

L4 (V): Sortim en diagonal cap a la dreta per una rampa de roca molt trencada (III) fins a sota un diedre i on opcionalment es podria muntar una reunió al parabolt amb anella que hi ha. L'entrada al diedre és de força sobre una roca que cal mirar-la bé. Hi ha una baga a la dreta que està pitjor que la roca així que opto per no tocar-la ni posar-hi cap cinta. En aquest tram vaig de pitó a pitó, no estan a prop però tampoc estan lluny. La reunió queda força a la dreta seguint una feixa de roca esmicolada.

L5 (V+): com que portem la ressenya de l'escalatroncs ens desviem de la via original i fem 2 llargs alternatius fins a R6. Per fer el primer m'enfilo per uns ressalts que hi ha força a l'esquerra de la reunió per llavors encarar una tètrica xemeneia difícil de protegir (jo ho faig amb un camalot del 2 abans d'entra-hi) i molt incòmode d'escalar, ja que t'escup en fora i la roca és péssima. Un cop superada cal anar en diagonal cap a l'esquerra on trobarem la reunió (espit i clau molt separats)

L5

L5

Cinquè llarg, sortint de la tètrica xemeneia

L6(III): Roca molt trencada. Llarg de tràmit fins a R6. Aquesta reunió és comuna a la via Cerdà-Pokorski. Aquí coincidim amb un parell de jovenets valents que s'estan enfilant per aquesta última via. Tot i la calor que fa a les valls, en aquesta alçada i a l'ombra, la sensació és de força fred així que els quatre acabem amb els forros posats. No pugem fins que el segon de cordada arriba a reunió ja que aquí la caiguda de pedres és constant.

No se com son els 2 llargs de la via original però els que hem fet son de lo pitjor de la via.

L6, Camí d'R7

Sisè llarg

L7 (IV): canal ramposa amb ressalts fàcils d'escalar i protegir. La reunió es troba a l'esquerra en un lloc ample, curiós i còmode. El primer dels jovenets s'ha passat la reunió i l'ha muntat uns metres més amunt.

Canal del setè llarg

Canal del setè llarg

L8 (V): camino uns metres a l'esquerra per enfilar-me per les primeres fisures que trobo. A partir d'aquí la ruta és un xic perdedora tot i que la idea principal és anar seguint el més evident i les debilitats de la paret. Després de les primeres fisures, arribo a una zona plana i se'm planteja el dubte si pujar per la dreta (xemeneia) o l'esquerra (fisura) d'uns grans blocs. Jo els supero per la dreta per una especie de xemeneia fins que al cap de poc em trobo un clau robellat i esquerdat. Uns metres més amunt hi ha la reunió, sota un gran bloc empotrat.

Buscant per on continuar...

Pitó castigat pel pas dels anys

Últim tram del vuitè llarg

L9 (V+): el novè llarg per mi el llarg estrella de la via. M'enfilo per l'esquerra d'aquest bloc empotrat (pas atlètic però amb molt de canto) i llavors torno a tenir dubtes de com continuar. Hi ha dues opcions: per la fisura-diedre de l'esquerra o per una fisura central. Aquesta última fisura és ampla, de roca pulida i difícil de protegir així que opto pel diedre-fisura on s'hi fica molt bé el camalot del 2. Abans de sortir per dalt, flanquejo cap a la dreta aprofitant que hi ha mans i peus fins a la fisura ampla i pulida i ara sí, continuo en vertical i en un sol pas, fins a una zona plana just davant de la placa que toca escalar.

L'entrada a la placa és fina i curiosa. El què més costa és passar-hi els peus, ja que hi ha el buit entre l'últim punt de la zona plana i la placa. Hi ha bon canto de mans però ves a saber si aguanta. I la referència és un clau que hi ha uns dos metres més amunt. I l'útlim seguro és un clau que és com si no hi fos ja que te'n vas directe al terra. I per si tot això no fos suficient, el pas està en un dels llocs més espectaculars de la via, timba a banda i banda i canvi de roca.

Així doncs, un cop estudiat els moviments, m'enfilo el més amunt que puc en un bloc que hi ha a la zona plana, m'agafo als dos millors cantos que trobo i passo els peus en un moviment de força i delicadesa. Un cop a la placa, cal mirar bé els peus fins al clau que es xapa força còmode. A partir d'aquí es marxa en diagonal cap a l'esquerra per una roca no tant exigent fins al següent clau, i es continua fins a sota un petit desplom, protegit també per un clau, que es supera bé amb un cop de bíceps. Reunió de parabolt i anella i plaqueta recuperable.

Progressant per la fisura-diedre de l'esquerra

La Sílvia entrant a la placa

Després de les dificultats

L10 (V): últim llarg, amb unes vistes espectaculars a la serralada del Cadí i un eco que atrapa. Té dos ressalts de cinquè, el primer desequipat i el segon protegit amb un clau nou.

Últim llarg, L10

Desé i últim llarg

Impressionant el Cadí

Foto de cim

De baixada, la llum va omplint el paissatge d'ombres i contrastos. La paret va quedant enrera però els records no s'esborren. Primer una tartera incòmode, llavors un corriol més tombat i finalment el prat i les vaques, el bosc i els bolets...

I la lluna, que apareix just allà, on i quan, havia d'aparèixer; plena i radiant d'energia...

Llegir més...

*** Putes Mosques (110m, 6b, V+ obligat) - Perles (Alt Urgell)

L'estreno de cordada amb en Casas estava cantat que no seria convencional. Després d'acordar la via on fer el debut, posem rumb cap al Pedraforca a les 6:30 del matí per intentar evitar les anunciades tempestes de tarda i amb la idea d'escalar la intrigant i poc publicitada Via Ska de la cara sud del Pollegó inferior (150m, 6c+, 6a+ obligat). La cosa, d'entrada, prometia: a internet no hi havia manera de trobar ressenyes i l'única informació que llegim és al blog d'en Luichy que parla de "seguros viejos y nada cerca". Bé, també tenim un parell de flamants ressenyes dels 80 (una d'elles l'orginal dels equipadors de la via!). Però quan enfilem carretera de Saldes amunt els bassals ens auguren un canvi de plans inevitable: la paret de la cara sud és ben xopa. Està clar que ens quedarem sense saber com "de viejos" i quant de "lejos" estaven les assegurances, però el què no pensem fer és quedar-nos sense debut i sense escalar! Així doncs, posem rumb a Coll de Nargó, a través d'una inacabable carretera de corbes, Gósol, Tuixent, Cornellana, Fórnols, El Ges, La Seu d'Urgell... (això no s'acaba mai) per anar buscar les parets càlides i seques de l'Alt Urgell. Al bar, mirem i remirem ressenyes que s'adeqüin al material que portem, al temps que tenim i al grau adequat. I en descartem tantes que al final ens quedem amb la primera que haviem anomenat: Putes Mosques. Un via que, segons sembla, poques vegades falla.

Data: 23 d'agost de 2015
Nom de la via: Putes Mosques
Zona: Perles (Alt Urgell)
Dificultat: 6b
Dificultat oblidada: V+
Llargària: 110m (L1: 6b, L2: 6a, L3: V+, L4: V+)
Material: 9 cintes exprés. Equipada. Reunions amb anelles.
Orientació: Sud-est
Company: Jordi Casas
El nostre horari: 2h d'escalada
Accés: Aparcar al poble de Perles o a la mateixa carretera a uns 100 metres abans d'arribar-hi i venint de Coll de Nargó, en un petit espai a la dreta on hi caben 2-3 cotxes.
Aproximació: creuar la carretera i superar els dos primers murs de pedra fins a trobar un corriol que marxa direcció oest i que en poc menys de 10 minuts ens deixa a peu de via. Nom molt gastat però que s'intueix pintat a la paret. Hi ha un primer parabolt comú, on a partir del qual hi ha tres possible vies. Putes mosques continua pel parabolt de més a la dreta.
Descens: Rapelant per la mateixa via, 2 rapels des de R4 i R3 (ull amb les cordes i les savines, sobretot la que hi ha a sota R3) o baixant caminant cap a l'est.
Link de la ressenya a escalatroncs: Aquí

Arribem a peu de via i és un autèntic lio de parabolts que estàn per tot arreu. Localitzem el nom d'"Amistades Pelirojas" a l'esquerra i el de "Putes mosques", molt gastat, a la dreta. Hi ha un primer parabolt comú, fins aquí tot bé, però llavors hi ha una cosa que no quadra: a continuació d'aquest primer parabolt comú apareixen tres opcions en forma de tres parabolts. Tenim clar que "Amistades Pelirojas" és a l'esquerra, però no tenim clar quin dels altres dos és "Putes mosques".

Com que en Casas m'ha cedit molt amablament encetar la via, doncs trio sortir recte amunt i anar pel parabolt del mig que és la ruta que té més bona pinta.

L1 (6b): L'arrencada és fineta: els dos primers parabolts es fan bé però llavors apareix un pas de col·locació, d'aguantar-se de dues petites preses, pujar peus i agafar una pinsa per xapar el tercer parabolt. Miro per on continua la via que estic fent i veig que s'enfila per una placa molt fina vermellosa així que m'adono que l'entrada de "Putes Mosques" era pel tercer parabolt i el de més a la dreta. Rectifico fàcilment i continúo per terreny amable fins la reunió. El pas aquest de col·locació no passa de 6b.

Entrada

L2 (V+/6a): Placa molt guapa, amb moltes rugositats, presa petita, peus a dojo i algún canto amagat. Té un pas puntual més finet, pas de 6a.

En Casas obrint el segon llarg

L3 (V+): flanqueig força espectacular i aeri cap a la dreta per continuar amunt i progressar per una placa tombada i d'adherencia fins a la reunió. Molt bona roca i molt de canto.

Seqüència del flanqueig:

L4 (V+): llarg molt guapo que passa per tres fisures verticals que conviden a recrear-se en els moviments. La sortida de reunió és en diagonal cap a la dreta i va a buscar la primera de les tres fisures.

Al començar hem decidit deixar les bambes a peu de paret així que pel descens optem pels ràpels. El primer va d'R4 fins a R3, i se'ns enganxa un tros de corda a una sabina seca que hi ha uns metres sota R3 però que no passa d'un petit ensurt. D'R3 s'arriba al terra on tibem la corda amb molt de compte i guanyant angle per evitar un ensurt major.

Primer Segon ràpel

En resum: una via divertida, amable i recomanable però que es fa curta, sobretot si has fet més de 300 quilómetres de cotxe. Però la muntanya és així; i l'inesperat forma part de l'aventura i et permet posar a prova els teus recursos. Sort però, que el país és petit i està ple de parets. 


Ressenya de la via:

Llegir més...

**** Terra Incognita (250m, 6b, V+/A1 obligat) - Agudes (Montseny)

Pels qui busquin ambient i aventura Terra Incognita no els decebrà en absolut. Es tracta d'una via molt ben trobada en aquesta cara nord tant discontínua i irregular. Una pausa al tercer llarg on cal plegar cordes i posar-se bambes per realitzar una transició que no arriba als 10 minuts, és el preu a pagar per poder guanyar metres d'escalada, però aquest fet no li treu gens de caràcter a la via. La primera part, més discontínua i de passos aïllats, serveix d'escalfament per una segona part més vertical i exigent, amb algún tram sublim sobre roca de bona qualitat. L'equipament és just però es pot protegir al gust, tot i que si es vol treballar el coco i sentir com puja l'adrenalina es poden fer tots els llargs, excepte l'últim, sense posar cap protecció extra. El parabolts, però, a vegades no ajuden a saber per on va la via sinó que confonen una mica.

Data: 17 d'agost de 2015
Nom de la via: Terra Incognita
Zona: Cara nord de les Agudes (Montseny)
Dificultat: 6b
Dificultat oblidada: V+/A1
Llargària: 250m
Material: 10 cintes exprés, friends mitjans, aliens, 2 plaquetes recuperables. Via semi-equipada. Reunions amb dos parabolts.
Orientació: Nord
Company: Sílvia Mas
El nostre horari: 4h d'escalada
Accés: Aparcar a l'esquerra de la carretera BV-5114 venint de Viladrau direcció Santa Fe un cop passat el punt quilomètric 24. Hi ha dos possibles aparcaments, un just davant del torrent on s'inicia l'aproximació i un altre uns 100 metres més endavant.
Aproximació: un torrent ens marca l'inici del camí. Seguir-lo pocs metres fins que l'abandonem cap a la dreta. Remuntem, primer, seguint fites i algunes flextes vermelles per una fageda típica del Montseny i per una tartera de roca petita que puja força, després. Arriba un punt que les fites ens indiquen que cal a anar a la dreta. Si continuessim amunt a pocs metres hi ha l'inici de la via "El vol de l'home ocell". Anem doncs, cap a la dreta, resseguint la base de la paret sense pujar ni baixar gaire seguint fites i fins que trobem l'inici de la via (lloc trepitjat amb 2 blocs que fan de seient sota un gran faig). El nom de la via que està pintat en blanc sobre roca negre. 35 minuts.
Descens: Per la mateixa cara nord, seguir les indicacions de la ressenya.

Línia de la via

L1 (6a): d'entrada la roca ofereix dubtes però ja en els primers moviments et dones compte de que és més bona del què sembla. El grau comença exigent però la via et dóna suficients pauses i situacions còmodes per anar descansant. Llarg curt de tant sols 25 metres. Ull no pasar-se de llarg ja que els dos parabolts de la reunió queden una mica desplaçats a l'esquerra. L'ambient ja s'intueix espectacular.

Arrencada de la via

L1

L2 (V): Sortida cap a la dreta, pujar per una placa amable amb molt de "canto" i blocs on agafar-se.

L2

L2

L3 (6a): el llarg arrenca per una repisa herbosa però de seguida cal enfilar-se una mica per fer un flanqueig força espectacular. Pas de finura i posar-s'hi bé. Llavors la via continua menys exigent fins a R3.

Un cop s'arriba a R3 cal plegar cordes i posar-se bambes per fer la transició fins al començament del següent llarg. Des de R3 sortim cap a l'est a la recerca d'una petita canal de baixada, herbosa, trepitjada però força frondosa. Al cap de pocs metres marxem a la dreta i ens fiquem en una pendent de roca mentre anem perdent metres en diagonal direcció a la paret i a un parabolt que ja hem avistat molt a prop d'un arbre.

Mengem, bebem, cordes, peus de gat i tornem-hi!

L4 (6a+): llarg atlètic i vertical. Té un dels passos més bonics de la via, un diedre ceg i curt que es supera amb dos moviments de força i destresa. En aquest llarg poso el primer friend (alien verd). Just arribar a reunió sento un soroll molt fort i en pocs instants veig caure algunes pedres molt grosses a la dreta i just per la canal de transició que acabem de creuar. Jo en principi estic protegit però no les tinc totes així que m'abalanço contra la paret tant fort com puc. La Sílvia que està assegurant des de la canal ho té més complicat per protegir-se i no li queda altre que arrasarar-se tant com pot i creuar els dits que cap tros reboti contra ella. Per sort tot plegat queda en un ensurt, però recomanem prudència al creuar la canal i fer-ho ràpid. No sabem el perquè de la caiguda de les pedres, si va ser algú que feia la cresta dels Castellets, la cordada que feia una via de l'esquerra i va creuar per dalt, algún animal o per caiguda natural. Sigui com sigui no vam sentir cap crit que advertís de la caiguda de les pedres o sigui que suposem que va ser algún animal o segurament la pròpia gravetat (o potser van cridar i no els vam sentir). Ensurt a part contínuem amb la via.

L4

L5 (6a): es comença amb un flanqueig cap a l'esquerra (que protegeixo amb l'alien verd) per llavors haver de fer un pas difícil de llegir però ben protegit que et porta de nou cap a la dreta. Continua força vertical però amb molt de "canto" amb un altre pas finet abans de sortir a una canal herbosa i trencada. La reunió es troba uns metres més amunt a la dreta amb unes vistes espectaculars.

L5

L5

Arribant a R5

L6 (6b): el llarg comença cap a l'esquerra on cal enfilar-se per uns blocs per llavors continuar per una placa fàcil, tombada i plena de molsa que es pot protegir amb dues plaquetes recuperables (nosaltres no en duiem i vaig fer un marlet en el primer cargol). La placa ens porta a un desplom on hi ha el pas de la via (6b) molt ben protegit amb dos parabolts força seguits: primer cal superar un primer bloc que et tira enrere per llavors fer un lleu flanqueig a la dreta i continuar amunt tant elegantment com es pugui. A R6 trobem la caixeta amb la llibreta de les piades i aprofitem per donar les gràcies als equipadors pel seu gran treball.

A l'inici del pas de 6b

L7 (V+): últim llarg que un es creu de tràmit però que és un dels més bonics de la via, per lo poc equipat que està, per no saber si un va en la direcció correcta al no veure cap parabolt i perquè s'avança per una fisura preciosa i vertical. El llarg comença uns metres a la dreta de la reunió. Aquest llarg el protegeixo amb dos friends i un alien.

Últims metres del 7è llarg

I sortim per dalt, sentint-nos uns privilegiats d'haver-nos per enfilat per aquesta muntanya tant propera i familiar. Pels que vivim a prop del Montseny i hem fet les primeres passes muntanyenques al Matagalls i a les Agudes aquesta escalada té un component sentimental extra i per això l'agraïment a les persones que han dedicat part del seu temps i la seva energia a trobar aquesta línia que exprem al màxim les possibilitats d'aquesta paret. 

L'única pega que hi hem trobat és que a vegades l'equipament no està col·locat de la millor manera possible i confon sobre l'itinerari a seguir, però no és pas cap queixa sinó una informació subjectiva pels qui llegeixin aquesta crònica i que no té cap voluntat de treure mèrit al gran treball que han realitzat els equipadors. I per això, un cop més repeteixo el meu agraïment a la seva tasca per haver-nos permès de gaudir amb aquesta escalada i haver parit "Terra Incognita". 

Buscant el ràpel

Al final del segon ràpel

Pel descens cal fer un ràpel de 20 metres des de R7 (2 parabolts amb anelles) i un altre de 30 metres cap al nord i des d'una instal·lació amb cordinos i mallón que hi ha en un arbre molt a prop de R6. Nosaltres en vam fer un de 50 metres des del mateix arbre i en direccio est que ens va deixar a la mateixa canal. El problema és que al final hi ha forces bardisses i ens vam esgarrinxar una mica tot i que la recompensa va ser posar-nos les botes menjant mores.


Ressenya dels aperturistes:

Ressenya Terra Incognita

Llegir més...