**** Digitibus (180m, 6a, 6a obligat) - Presles (Massís de Vercors)

Després d'intentar el Cerví, prenem rumb cap al sud ja que la previsió als alps de Valais és dolenta. Descartades un parell d'alpinades que portavem de cap, ens dirigim cap al Massís de Vercors, un lloc idílic i espectacular on no hi falten parets per enfilar-se. Els dies de clima incert escalem als sectors Festival i Dalarhum, dues escoles a tocar però molt diferents. A la primera les xapes estan a tocar i el grau és assequible. A la segona, és totalment al revés, xapes allunyades i grau picant picant. I quan la meteo ens ho permet ens fiquem al magnífic mur de Presles, una paret que conté més de 300 rutes de força dificultat. Escollim una de les més assequibles, Digitibus, una recomanació de l'amic del propietari de la Gite d'Etape "Adrien". Una bonica ruta que surca les parts més febles d'aquesta vasta paret, amb 5 llargs ben diferents i variats sobre el 6a. Tot i ser de les més assequibles et fa escalar. És la segona via que faig en aquest massís, l'any passat vam escalar Point trop n'en faut i ens va fer xalar.

Data: 6 d'agost de 2016
Nom de la via: Digitibus
Zona: Presles (Massís de Vercors) - Sector Grottes de Choranche - França
Dificultat: 6a (al llibre de ressenyes marquen 5c)
Dificultat oblidada: 6a
Llargària: 180m, 7 llargs
Material: 16 cintes exprés (algunes de llargues). Equipada amb parabolts. Reunions amb parabolts.
Orientació: Sud
Company: Sílvia Mas
El nostre horari: 4 hores per escalar la via
Accés: Des de Grenoble o Valence anar fins a Pont en Royans. Hi ha un parking gratuït travessant el pont que pot servir de camp base.
Aproximació: Per aquesta via, cal aparcar el cotxe al parking de les Garottes de Choranche. Un sender surt més o menys de la meitat direcció al sector d'escalada esportiva Pierrot Beach. A partir d'aquí cal reseguir la base de la paret cap a la dreta fins arribar al primer llarg, un diedre herbós que es troba al final del sector (20 minuts).
Descens: 3 ràpels amb cordes de 60m. La primera instal·lació està uns metres a l'esquerra de l'última reunió del final de la via (mirant a la paret).
Enllaç ressenya de la via: aquí

L1 (IV+): Antigament la Digitibus començava per un llarg que està sobre el 6c. Desconeixem si aquest llarg encara existeix, i preferim fer cas de les recomanacions d'iniciar la via per un diedre força bonic que es troba molt a la dreta del sector, sota uns sostres alts. Nom de la via a l'inici.

El diedre és interessant i la Sílvia l'escala xiulant. 

L1 bis: Llarg de transició per arribar als peus del segon llarg. Primer es va per un tram boscós, llavors per una repisa ample, assequible i de fàcil protecció. Per evitar fregaments millor fer una reunió intermitja a l'arribar a la repisa. 

L2 (6a): Nom de via a l'inici amb dibuixet inclòs. Parabolts dorats. Per mi el llarg més bonic de la via, amb una fisura que arrenca sota un sostre i continua a trams desplomats però amb bona presa i bons peus. L'inici està un pel patinòs i els parabolts tampoc estan a tocar així que cal esmerar-se a fons.

Nom i dibuixet a la paret

Arrencada del segon llarg, molta fisura i bons peus

Feliç arribada a R2

L3 (V+): la via surt amb tendència a l'esquerra. La fisura ha desaparegut i cal moure's per placa, amb moviments més precisos i tècnics. Hi ha algunes vies que també passen per aquí, per no equivocar-se cal posar els ulls als parabolts dorats. N'hi ha d'altres de negres, també platejats... Als pocs metres i superat un sostre trobo una reunió que em salto i empalmo els dos llargs. Reunió sobre una repisa amb flanqueig aeri inclòs.

L'entrada des de la reunió

La reunió des de l'entrada

Flanqueig abans de la reunió

L4 (6a): per mi el llarg més finet de la via. Comença per una placa sostinguda i bonica per travessar llavors la línia de parabolts negres cap a la dreta. La distància entre els parabolts obliga a assegurar cada pas, sobretot els peus, per poder fer algun xapatge. L'ambient però, és espectacular.

De fons el sector Buis de Presles

Arrencada sostinguda

Tram finet i tècnic

L5 (6a): últim llarg i també força bonic. A l'arrencada em confonc de parabolts dorats, surto recte amunt i em fico en un 6c. No tardo en adonar-m'en i faig alguna maniobra per recuperar la nostra via que se'n va totalment a la dreta. Flanqueig complicat (des d'allí on sóc) però finalment me'n surto. La via va a buscar un diedre fisurat molt guapo.

Al 6c, per error

Recuperant la nostra via

Últims metres de la Digitibus

Presles és realment increïble. A la tarda encara fem una mica d'esportiva i ens veiem recompensats per aquesta bonica posta de sol. Aquest indret és ple de parets, platós, torrents, rius i senders. Un bon lloc per perdre-s'hi uns quants dies, amb bona companyia, amb alguna corda i potser també amb una bici.

Cap vespre a Presles

Llegir més...

**** Tossal de Mar (2.751m) i Montardo (2.838m) amb esquís de muntanya

Les ganes d'endinsar-se cap Aigüestortes eren gegants. Teniem el Tossal de Mar i el Montardo entre cella i cella, però la meteo era incerta i no sabiem que acabariem fent. La muntanya sempre et dóna sorpreses i alguns plans no van sortir com teniem planejat. Per començar, boira i vent, cosa que va fer que avortessim el primer intent al Tossal. El segon dia vam tenir ració doble, amb un ascens molt emocionant al Tossal, llavors el Montardo i una baixada per la seva vessant nord adrenalínica per les condicions i la delicadesa del traçat.

Data: 26 de febrer del 2016
Ruta Circular: Sí
Cims: Tossal de mar (2.751m) i Montardo (2.838m)
Zona: Vall d'Aran
Desnivell positiu acumulat: 1.700m aprox
Hores totals d'activitat: 9h
Company: Jordi Bou
Material que hem utilitzat: casc, piolet, grampons

Plou durant la nit. Plou quan ens llevem. Això fa que esmorzem tranquilament i retrassem la sortida. Quan sembla que vol parar decidim arrancar. Als pocs metres de seguir la pista ens calcem els esquis, però quan ens comencem a endinsar al bosc, ens els hem de treure. Per sort nostre aviat la pluja es converteix en neu, cosa que converteix l'ascens, ara ja amb els esquis als peus i els pins nevats, en una delícia pels sentits.

Arribem al Restanca, saludem, ens assequem, mengem i sortim a donar el vol. El pla era pujar avui al Tossal de Mar per la normal, però tal com neva, amb la boira que hi ha i el vent, decidim deixar-ho per demà.

Anem fent camí amb un ambient ben alpí i hivernal. El guarda del refu ens ha comentat que a la nit ha plogut fang. Sota una capa d'uns 20cm de neu nova es veu perfectament la capa marronosa del fang. Això fa que haguem d'anar amb compte doncs fàcilment fem caure petites allaus de placa. Sota els 15cm de neu nova es pot apreciar perfectament la pluja de fang que ha caigut a la nit.

La ruta normal al Tossal va a buscar el coll de XXXX. Pugem fins a un coll, baixem lleugerament fins a un llac que costa distingir entre la boira i la neu. No veiem res, ni la muntanya ni el Pa de Sucre, ni res de res. «Què, el creuem?» diu en Bou. A mi l'aigua em fa pànic però «Si tú t'hi fiques, jo vinc al darrera», li contesto. Així que ell al davant amb els bastons i jo al darrera amb la sonda, anem avançant per sobre d'un suposat gruix de gel suficient perquè aguanti el pes dels nostres cossos guarnits.

Pensar el tou d'aigua que tenim sota els peus fa força basarda, però als que ens agrada l'aventura, xalem amb tot això.

Arribem a una illa, temps per veure un moment el coll, beure, menjar i donar mitja volta. El vent bufa fort i anem fora d'horari. Demà serà un altre dia.

Remuntem fins al coll i ens deixem anar. Busquem pales verges. Seguim la intuïció i ens en sortim. Gaudim com nens, per l'ambient i la qualitat de la neu pols recent caiguda.

Arribem al Restanca a mitja tarda. Temps per assecar-se, parlar amb el guarda, estirar, mirar revistes alpinístiques i endrapar un bon tiberi per sopar.

L'endemà sortim a per totes. La meteo no és clara. Conviem d'itinerari i renunciem a la ruta normal (massa llarga si també volem fer el Montardo) per encarar el Tossal de Mar anant a buscar un coll per Raspes de rius, la seva vessant nord-est. 

Remuntem en compte sense saber gaire per on i amb la dificultat de no poder agafar referències per culpa de la boira. Ens veiem obligats a creuar algunes pales propícies a les allaus. Solitud i silenci. Tota la muntanya per nosaltres.

Arribem a un coll i canviem de direcció per anar a buscar una pala E que ens ha de portar molt a prop del cim. Vent i boira, ambient super alpí. L'últim tram, amb els esquís a l'esquena.

Dalt ens espera una cresta de blocs regelats que ens fa extremar les precaucions. 

I per fi, el Tossal de Mar. Un cim que no coneixia i que m'ha sorprés per la seva bellesa i el seu itinerari.

Ens haviem plantejat de baixar per la seva cara nord, però les condicions de la meteo ens ho fan treure del cap. Baixem per on hem tornat i xalant com nens. Estem completament sols navegant per aquestes pales verges de neu recent caiguda. Ara toca el Montardo.

La meteo millora i per fi tenim vistes. Remuntant cap al Montardo veiem per primera vegada una imatge sencera del Tossal de Mar.

Sense acabar de baixar al Restanca, remuntem per allà on ens dicta la intuició per anar a buscar el coll de Crestada (2.475m). Des d'allí seguim amunt per la normal direcció el Montardo Petit (2.781m). En Bou té problemes amb les pells dels esquís, així que m'enfilo sol cap al gran cim.

Al cim del Montardo (2.838m). El primer cop que el trepitjo. Llàstima que no es veu ni un borral. Temps per fer la foto i baixar per les pales nord que he vist mentre pujava.

Traçat del descens del Montardo. Ens retrobem amb en Bou uns metres més avall. Ara la dificultat serà trobar el camí de baixada. Hem d'anar seguin una espècie de camí, però això és gegant i la boira dificulta la referencies. Acabem navegant per un laberint de contraforts i passos amagats. Més o menys ho anem trobant amb l'ajuda inestimable del mapa i el GPS. 

En aquest punt, ja ens setim salvats, estem a 2.160 metres als peus del Llac de Sesloses. Ara toca el més evident i creuar els dits perquè la neu ens deixi arribar el més avall possible.

Després del llac però, encara trobem algunes pales molt interessants i amb neu força bona.

I al final es converteix en un joc dins el bosc intentant arribar el màxim de lluny sense haver de treure'ns els esquís. Aquí, concretament, creuant un torrent.

Fins i tot podem fer un tros de GR11, això sí, arriscant les soles. El què faci falta per no caminar. Fins que la neu s'acaba, mengem, bebem i traiem el frontal.

Ruta Restanca - Tossal de Mar - Montardo - GR11

Llegir més...

**** Casting Buñuel (145m, ED-, 6c, 6b/A1) - Roca Alta (Vilanova de Meià)

Com els actors "especials" que apareixen a les pelis de Buñuel, els que es posin en aquesta via han d'estar disposats a superar un càsting ben exigent. Verticalitat, roca trencada, navegació, poc equipament i una preciosa fissura en babaresa. De fet, en la meva modesta opinió, la via té sentit per aquesta babaresa increïble i els dos primers llargs, trencats i exigents, son el preu a pagar per poder-la escalar. Tot i així, val la pena ficar-s'hi perquè l'aventura està assegurada i la satisfacció un cop surts per dalt és màxima. Una via guapa, espectacular i emocionant. D'aquelles que et quedes a gust, en tots els sentits.


Data: 13 de desembre 2015

Nom de la via: Casting Buñuel
1a ascenció: Emili Lopez, Jordi Pijoan "Piju" 4/2001
Zona: Roca Alta (Montsec de Rúbies, Vilanova de Meià)
Dificultat: 6c
Dificultat oblidada: 6b
Llargària: 145m, 4 llargs
Material: 16 cintes exprés, algunes de molt llargues per evitar fregaments, tascons, joc de friends fins al 3 (nosaltres vam repetir el 0,5, 0,75 i 1), joc d'aliens repetit. Poc equipada amb pitons (no hi son tots els que marca la ressenya) R1 precaria a reforçar. Portar mosquetons petits o baguetos prims per poder xapar alguns pitons artesanals i alguns de molt encastats.
Orientació: Sud
Company: Jordi Casas
El nostre horari: 4:30
Accés: Des de Vilanova de Meià continuem per la carretera cap a la Roca dels Arcs. Al cap d'un quilòmetre agafem la pista de terra cap a l'esquerra direcció l'Ermita de Vilanova de Meià. Al cap d'un parell de quilòmetres, agafar un trencant cap a la dreta fins que arribem a un pla on es pot deixar el cotxe.
Aproximació: des d'aquest parking, seguir un camí amb fites direcció a la paret (bavaresa del tercer llarg visible). Ji ha una fletxa a l'inici (20min)
Descens: Un cop sortim per dalt, resseguim la cinglera cap a l'oest seguint fites per un corriol fresat que baixa cap al sud.

Ressenya Casting Buñuel

Sorteig. Trec el pal petit, per tant començo. Em tocarà el tercer llarg, quina trempera!

L1: la via arrenca per un tram agradable d'escalar però de seguida comença la roca trencada i fàcil de protegir. Hi ha molt de canto per fer la panxa del 6b, el problema és que els blocs on agafar-se ofereixen molts dubtes i un no sap si s'acabaran arrencant. I aquesta és una tònica força recurrent en tota la via, sacrificar un bon canto "dubtos" per una regleta "de merda". El flanqueig sota el sostre és força espectacular, sobretot l'últim pas, que nosaltres l'hem trobat més de 6a que de 6b. Un dels pitons del flanqueig està molt encastat a la roca i el mosquetó no hi entra, pel que em toca posar-hi una cinta plana que en Casas sua per treure-la. La sortida del flanqueig, pel pont de roca, és vertical i aèri. M'hi encanto una estona buscant on carai protegir, doncs no acabo de trobar la peça idònea, que hagués estat un friend del 0,5, però que ja no me'n queda cap. Poso el què puc i tiro amunt per un pas que sembla més difícil del què realment és, el problema però torna a ser la roca. R1 és força precària, amb un pitó artesanal que "flexa" i una U gran no entrada del tot. La reforço amb un alien vermell.

L1, just abans de la panxa de 6b

L1, Flanqueig sota el sostre

L2: el llarg comença per l'esquerra de la sabina, per un terreny que cada vegada es posa més vertical i incert. La roca continua força dubtosa i en un moment donat cal començar a flanquejar a l'esquerra a la recerca del segon espit de la via. A partir d'aquí és aventura total. A la ressenya marquen 4 pitons en linia però només en trobem dos i un a tocar de l'altre. Això despista en Casas que s'ho ha de mirar bé. Per fi arriba a l'espit i llavors continua per terreny fàcil fins la reunió, més còmode i segura que l'anterior.

L2, en Casas buscant pitons

Últim flanqueig per arribar a R2

L3: només arribar a R2 aixeco el cap per mirar que tal pinta la bavaresa: es veu espectacular! El llarg comença per una secció vertical de 6a amb 2 pitons que et permeten relaxar una miqueta. Arribo a la fisura que primer és horitzontal per on s'avança a base d'invertits i amb bons peus. Fins que la cosa ja és comença a posar més vertical i interessant. Poso un parell de catxarros i arribo al pitó. La roca és de primera i els friends entren a caldo. La secció demana braç però sobretot col·locació. Un catxarret més i arribo al pont de roca. Aquí la cosa ja comença a desplomar una miqueta. Els peus ja no son tant bons i el braç ja no està tant fort. Poso el verd i continuo. Queden un parell de passos. Dilema. Vaig amunt a totes o em penjo, perquè ja no em queda prou braç per posar un altre friend. Visualitzo el final de la fisura i em sembla intuir algun canto bó. Vaig a per totes! Tiro de braç, poso els peus allà on puc, cadera per aquí, bicicleta per allà. Trobo una orella molt bona a la dreta de la fisura, veig una banya a l'esquerra. Tant sols queda una última tibada final. M'agafo a la banya, poso els peus a la placa, però el dret em patina, se m'obre la mà. Avall!! Volo uns 6 metres fins que el verd aguanta i quedo frenat. Per sort meva ha estat una caiguda molt dinàmica i neta! I en Casas flipant i recuperant-se d'una pedra que sense voler havia tirat uns metres abans i que li cau a les espatlles i en ple òs. Ho sento company!! Descanso uns minuts, protegeixo millor aquest dos últims parells de passos i surto per dalt. 

Primer tram bavaresa

Instants abans de caure

Després del "vuelaquen"

L4: en Casas es torna a posar al cap davant i amb ell, torna la navegació. Tenim els braços cansats, o sigui que caldrà anar en compte i no sortir de la via. La ressenya marca 4 pitons però només n'hi ha 3 i força allunyats. Costa veure'ls. Entre un i l'altre hi posa un alien groc que em costa molt de treure. Al pas de 6b hi ha molt de canto, però els metres pesen. Llavors cal navegar cap a l'esquerra per roca cada cop més bona tot i que les regletes cada cop semblen més petites. Després de la savina, però, la paret ens regala un tram de franges rocoses espectaculars, i per terreny fàcil es surt per dalt.

L4, secció de 6a amb pitons allunyats

L4

Eufòrics com no podia ser d'una altra manera

Durant tota l'ascensió vam tenir el privilegi de gaudir de la presència dels voltors

Ressenya Casting Buñuel

Llegir més...