Via curta però exigent sobre una roca excel·lent. Per mi hi ha dues coses destacables i a tenir en compte, la primera és que la roca és boníssima fet que permet una escalada de qualitat. La segona és que cal treballar molt bé el coco doncs té un primer llarg on els espits no estan precisament a prop, i en l'últim, encara estan una mica més lluny. El llarg del mig és un 6c molt bó amb un últim tram exigent i una arribada a reunió de respirar i mantenir la tranquilitat. Així doncs es tracta d'una via llarga amb aires d'esportiva mantinguda en el grau obligat.
Data: 25 de setembre 2015
Nom de la via: Tormenta de Verano
Zona: Vinya Nova (Montserrat)
Dificultat: 6c
Dificultat oblidada: 6b
Llargària: 120m, 3 llargs
Material: 12 cintes exprés. Equipada amb espits. Reunions amb espits i cadena. Via rapelable.
Orientació: Oest
Company: Jordi Tona
El nostre horari: 2 hores d'escalada
Aproximació: Aparquem el cotxe a parking de la Vinya Nova. Des d'allí agafem un camí que segueix el torrent direcció nord fins que trobem unes fites a la dreta que ens fan pujar per un corriol fresat. Seguir-lo fins que cal trencar a mà esquerra. Caminar uns minuts fins que després de travessar un torrent sec trobarem unes fites a la dreta que ens indiquen que cal pujar i en 2 minuts estarem a peu de paret (20min).
Descens: Dos rapels per la mateixa via, d'R3 a R2 i des d'aquí al terra.
L'orientació de la paret és completament Oest i just arribem que hi comença a tocar el sol, sobre les 14:30. Des de la llunyania la paret imposa per la seva verticalitat. Però sabem perfectament què venim a fer: una paret curta però exigent, de grau obligat i amb les assegurances justes. Tot un repte, però sort que vaig amb en Tona, una garantia en qualsevol paret de roca.
Des de peu de via la paret encara imposa més. La tapia surt amunt, llisa, vertical i... la vista perd de seguida els espits, perquè no brillen, perquè el color de la roca els amaga i perquè passa molt aire entre ells!
Avui no fem sorteig i m'autoassigno el primer llarg per escaquejar-me d'obrir el 6c, tot i que no se pas que serà més exigent, si obrir un 6b amb xapes una mica allunyades o un 6c molt més ben protegit. Decideixo començar i en Tona, que ja està fort, que s'espavili després.
L1 (30m, 6b): la via comença dalt d'un ressalt de roca on hi ha una corda fixa per ajudar a pujar. La tònica del llarg son petits forats amb algun gran forat de tant en tant, fet que et permet fins i tot descansar una mica. Això sí, l'escalada és força críptica i cal saber llegir molt bé els moviments per no quedar estancat. Més d'un cop em trobo que després de xapar no veig el següent espit, i quan això em passa, em penjo tranquilament per mirar-m'ho bé, ja que la línia arriba un punt que surt en tendència a l'esquerra. L'última xapa allunya especialment. Escalada tècnica de dits on sempre anirem trobant peus força bons. Aquí el què condiciona és que en 30 metres hi ha 6 espits.
L2 (30m, 6c): aquí hi ha més d'abundancia d'espits, cosa que tranquilitza una mica. El llarg és guapíssim i exigent. Es fa molt bé fins un clau que hi ha al final d'una fisura. A partir d'aquí és fa un flanqueig "fàcil" a l'esquerra per encarar un tram vertical de presa petita on cal fer un parell d'apretades. L'últim espit allunya i força fins a la reunió així que millor arribar-hi amb una mica de braç si no es vol patir més del compte. Algunes piades indiquen que amb 10 cintes és suficient. Per aquest llarg se'n necessiten 12 i com que en duiem 10, en Tona va haber de parar al tram final per baixar un tros i recuperar-ne 2.
L3 (50m, 6a+): aquí com que la paret ja es veu més tombada i s'intueixen peus a dojo, començo el llarg amb la mentalitat de "ja hem superat les dificultats" però la paret de seguida et posa a lloc, sobretot perquè aquí els espits encara allunyen més. L'escalada però és més amable, tot i que hi ha algún pas que dubtes si agafar-lo per la dreta o per l'esquerra (costa veure les xapes) i pot ser més finet o menys depent per on l'encaris. Primers 25m de 6a+ (4 espits) i uns últims 25m que cada cop tomben més (2 espits i un pont de roca). Hi ha una reunió intermitja que em salto i empalmo els llargs.
La idea era fer un parell de vies, potser "Perros callejeros", però el sol va tombant i el braç també així que decidim anar a fer una birra i cap a casa, que això ha estat molt bé.
Ressenya de la via:
Data: 25 de setembre 2015
Nom de la via: Tormenta de Verano
Zona: Vinya Nova (Montserrat)
Dificultat: 6c
Dificultat oblidada: 6b
Llargària: 120m, 3 llargs
Material: 12 cintes exprés. Equipada amb espits. Reunions amb espits i cadena. Via rapelable.
Orientació: Oest
Company: Jordi Tona
El nostre horari: 2 hores d'escalada
Aproximació: Aparquem el cotxe a parking de la Vinya Nova. Des d'allí agafem un camí que segueix el torrent direcció nord fins que trobem unes fites a la dreta que ens fan pujar per un corriol fresat. Seguir-lo fins que cal trencar a mà esquerra. Caminar uns minuts fins que després de travessar un torrent sec trobarem unes fites a la dreta que ens indiquen que cal pujar i en 2 minuts estarem a peu de paret (20min).
Descens: Dos rapels per la mateixa via, d'R3 a R2 i des d'aquí al terra.
L'orientació de la paret és completament Oest i just arribem que hi comença a tocar el sol, sobre les 14:30. Des de la llunyania la paret imposa per la seva verticalitat. Però sabem perfectament què venim a fer: una paret curta però exigent, de grau obligat i amb les assegurances justes. Tot un repte, però sort que vaig amb en Tona, una garantia en qualsevol paret de roca.
 |
| Tormenta de Verano a la Vinya Nova |
Des de peu de via la paret encara imposa més. La tapia surt amunt, llisa, vertical i... la vista perd de seguida els espits, perquè no brillen, perquè el color de la roca els amaga i perquè passa molt aire entre ells!
Avui no fem sorteig i m'autoassigno el primer llarg per escaquejar-me d'obrir el 6c, tot i que no se pas que serà més exigent, si obrir un 6b amb xapes una mica allunyades o un 6c molt més ben protegit. Decideixo començar i en Tona, que ja està fort, que s'espavili després.
L1 (30m, 6b): la via comença dalt d'un ressalt de roca on hi ha una corda fixa per ajudar a pujar. La tònica del llarg son petits forats amb algun gran forat de tant en tant, fet que et permet fins i tot descansar una mica. Això sí, l'escalada és força críptica i cal saber llegir molt bé els moviments per no quedar estancat. Més d'un cop em trobo que després de xapar no veig el següent espit, i quan això em passa, em penjo tranquilament per mirar-m'ho bé, ja que la línia arriba un punt que surt en tendència a l'esquerra. L'última xapa allunya especialment. Escalada tècnica de dits on sempre anirem trobant peus força bons. Aquí el què condiciona és que en 30 metres hi ha 6 espits.
 |
| Entrada del primer llarg |
 |
| Primer llarg |
L2 (30m, 6c): aquí hi ha més d'abundancia d'espits, cosa que tranquilitza una mica. El llarg és guapíssim i exigent. Es fa molt bé fins un clau que hi ha al final d'una fisura. A partir d'aquí és fa un flanqueig "fàcil" a l'esquerra per encarar un tram vertical de presa petita on cal fer un parell d'apretades. L'últim espit allunya i força fins a la reunió així que millor arribar-hi amb una mica de braç si no es vol patir més del compte. Algunes piades indiquen que amb 10 cintes és suficient. Per aquest llarg se'n necessiten 12 i com que en duiem 10, en Tona va haber de parar al tram final per baixar un tros i recuperar-ne 2.
 |
| En Tona, obrint el segon llarg (6c) |
L3 (50m, 6a+): aquí com que la paret ja es veu més tombada i s'intueixen peus a dojo, començo el llarg amb la mentalitat de "ja hem superat les dificultats" però la paret de seguida et posa a lloc, sobretot perquè aquí els espits encara allunyen més. L'escalada però és més amable, tot i que hi ha algún pas que dubtes si agafar-lo per la dreta o per l'esquerra (costa veure les xapes) i pot ser més finet o menys depent per on l'encaris. Primers 25m de 6a+ (4 espits) i uns últims 25m que cada cop tomben més (2 espits i un pont de roca). Hi ha una reunió intermitja que em salto i empalmo els llargs.
 |
| Inici del tercer llarg |
 |
| Tercer llarg |
La idea era fer un parell de vies, potser "Perros callejeros", però el sol va tombant i el braç també així que decidim anar a fer una birra i cap a casa, que això ha estat molt bé.
 |
Ressenya de la via:
 |
| Tormenta de Verano (120m, 6c, 6b obligat) - Vinya Nova (Montserrat) |
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada