*** Via Espluca (120m, 4), Barrosa, Boca sud Túnel de Bielsa

Després de dues jornades d'esquí de muntanya toca perseguir gel a Barrosa. I mai millor dit, perquè les altes temperatures no feien preveure que poguessim fer res en condicions. Abans d'iniciar l'aproximació fem una trucada al refugi que no ens recomana ni acostar-nos-hi. Però com que els quilómetres ja els hem fet, decidim anar-hi a treure el cap i amb tota la artilleria. I com a recompensa acabem triomfant de valent ja que, tot i que justa, podem fer els 4 llargs de l'Espluca. Una via preciosa, amb aires de gouolotte i aventura.

Data: 24 d'abril del 2015

Nom de la via: Espluca
Metres: 120 (4 llargs)
Zona: Circ de Barrosa, Bielsa
Dificultat: 4, amb el gel en bon estat.
Descens: 2 rapels per la mateixa via, un de 60m i l'altre de 30m.
Orientació: Nord
Horari: 1h15min l'aproximació, 3h la via segons condicions
Company: Jordi Bou
Material recomanable: 8 cargols de gel curts, friends petits i mitjans. Hi ha algún parabolt.

L'aproximació cap al circ de Barrosa és increible. Gran i profund amb el pic de la Munia (3.134m) com a guardià.

Les línies estan dibuixades, però les altes temperatures segur que les ha castigat molt. A sota es pot veure la nostra via a l'esquerra i Oceano Pacífico a la dreta.

Fem un test i ja veiem que la cosa no està gairebé. Però les formes del gel ens atrapen i en Bou que surt amunt sense pensar-s'ho gaire. 

Segon llarg de trámit per una campa de neu.

Reunió sota el pas clau de la via, que arrenca per una secció de 90º. Nosaltres la vam trobar en molt males condicions, molt expo i difícil de protegir. En Bou s'ho va currar molt.

Al quart llarg hi vam trobar el millor gel de la via. Des d'aquí veiem tres cordades que s'han acostat per aquesta zona i que acaven marxant sense escalar. Avui se n'havien de tenir moltes ganes per ficar-s'hi!

Qui ho havia de dir que arrivariem tant amunt. Feliços dalt de tot! Es tracta d'una via increïble, però que s'ha d'anar amb molt de compte si no està en bones condicions.

I marxem, ben contents i satisfets, deixant enrera aquest paradís alpí!

Llegir més...

**** Tossal de Mar (2.751m) i Montardo (2.838m) amb esquís de muntanya

Les ganes d'endinsar-se cap Aigüestortes eren gegants. Teniem el Tossal de Mar i el Montardo entre cella i cella, però la meteo era incerta i no sabiem que acabariem fent. La muntanya sempre et dóna sorpreses i alguns plans no van sortir com teniem planejat. Per començar, boira i vent, cosa que va fer que avortessim el primer intent al Tossal. El segon dia vam tenir ració doble, amb un ascens molt emocionant al Tossal, llavors el Montardo i una baixada per la seva vessant nord adrenalínica per les condicions i la delicadesa del traçat.

Data: 26 de febrer del 2016
Ruta Circular: Sí
Cims: Tossal de mar (2.751m) i Montardo (2.838m)
Zona: Vall d'Aran
Desnivell positiu acumulat: 1.700m aprox
Hores totals d'activitat: 9h
Company: Jordi Bou
Material que hem utilitzat: casc, piolet, grampons

Plou durant la nit. Plou quan ens llevem. Això fa que esmorzem tranquilament i retrassem la sortida. Quan sembla que vol parar decidim arrancar. Als pocs metres de seguir la pista ens calcem els esquis, però quan ens comencem a endinsar al bosc, ens els hem de treure. Per sort nostre aviat la pluja es converteix en neu, cosa que converteix l'ascens, ara ja amb els esquis als peus i els pins nevats, en una delícia pels sentits.

Arribem al Restanca, saludem, ens assequem, mengem i sortim a donar el vol. El pla era pujar avui al Tossal de Mar per la normal, però tal com neva, amb la boira que hi ha i el vent, decidim deixar-ho per demà.

Anem fent camí amb un ambient ben alpí i hivernal. El guarda del refu ens ha comentat que a la nit ha plogut fang. Sota una capa d'uns 20cm de neu nova es veu perfectament la capa marronosa del fang. Això fa que haguem d'anar amb compte doncs fàcilment fem caure petites allaus de placa. Sota els 15cm de neu nova es pot apreciar perfectament la pluja de fang que ha caigut a la nit.

La ruta normal al Tossal va a buscar el coll de XXXX. Pugem fins a un coll, baixem lleugerament fins a un llac que costa distingir entre la boira i la neu. No veiem res, ni la muntanya ni el Pa de Sucre, ni res de res. «Què, el creuem?» diu en Bou. A mi l'aigua em fa pànic però «Si tú t'hi fiques, jo vinc al darrera», li contesto. Així que ell al davant amb els bastons i jo al darrera amb la sonda, anem avançant per sobre d'un suposat gruix de gel suficient perquè aguanti el pes dels nostres cossos guarnits.

Pensar el tou d'aigua que tenim sota els peus fa força basarda, però als que ens agrada l'aventura, xalem amb tot això.

Arribem a una illa, temps per veure un moment el coll, beure, menjar i donar mitja volta. El vent bufa fort i anem fora d'horari. Demà serà un altre dia.

Remuntem fins al coll i ens deixem anar. Busquem pales verges. Seguim la intuïció i ens en sortim. Gaudim com nens, per l'ambient i la qualitat de la neu pols recent caiguda.

Arribem al Restanca a mitja tarda. Temps per assecar-se, parlar amb el guarda, estirar, mirar revistes alpinístiques i endrapar un bon tiberi per sopar.

L'endemà sortim a per totes. La meteo no és clara. Conviem d'itinerari i renunciem a la ruta normal (massa llarga si també volem fer el Montardo) per encarar el Tossal de Mar anant a buscar un coll per Raspes de rius, la seva vessant nord-est. 

Remuntem en compte sense saber gaire per on i amb la dificultat de no poder agafar referències per culpa de la boira. Ens veiem obligats a creuar algunes pales propícies a les allaus. Solitud i silenci. Tota la muntanya per nosaltres.

Arribem a un coll i canviem de direcció per anar a buscar una pala E que ens ha de portar molt a prop del cim. Vent i boira, ambient super alpí. L'últim tram, amb els esquís a l'esquena.

Dalt ens espera una cresta de blocs regelats que ens fa extremar les precaucions. 

I per fi, el Tossal de Mar. Un cim que no coneixia i que m'ha sorprés per la seva bellesa i el seu itinerari.

Ens haviem plantejat de baixar per la seva cara nord, però les condicions de la meteo ens ho fan treure del cap. Baixem per on hem tornat i xalant com nens. Estem completament sols navegant per aquestes pales verges de neu recent caiguda. Ara toca el Montardo.

La meteo millora i per fi tenim vistes. Remuntant cap al Montardo veiem per primera vegada una imatge sencera del Tossal de Mar.

Sense acabar de baixar al Restanca, remuntem per allà on ens dicta la intuició per anar a buscar el coll de Crestada (2.475m). Des d'allí seguim amunt per la normal direcció el Montardo Petit (2.781m). En Bou té problemes amb les pells dels esquís, així que m'enfilo sol cap al gran cim.

Al cim del Montardo (2.838m). El primer cop que el trepitjo. Llàstima que no es veu ni un borral. Temps per fer la foto i baixar per les pales nord que he vist mentre pujava.

Traçat del descens del Montardo. Ens retrobem amb en Bou uns metres més avall. Ara la dificultat serà trobar el camí de baixada. Hem d'anar seguin una espècie de camí, però això és gegant i la boira dificulta la referencies. Acabem navegant per un laberint de contraforts i passos amagats. Més o menys ho anem trobant amb l'ajuda inestimable del mapa i el GPS. 

En aquest punt, ja ens setim salvats, estem a 2.160 metres als peus del Llac de Sesloses. Ara toca el més evident i creuar els dits perquè la neu ens deixi arribar el més avall possible.

Després del llac però, encara trobem algunes pales molt interessants i amb neu força bona.

I al final es converteix en un joc dins el bosc intentant arribar el màxim de lluny sense haver de treure'ns els esquís. Aquí, concretament, creuant un torrent.

Fins i tot podem fer un tros de GR11, això sí, arriscant les soles. El què faci falta per no caminar. Fins que la neu s'acaba, mengem, bebem i traiem el frontal.

Ruta Restanca - Tossal de Mar - Montardo - GR11

Llegir més...