Per fi marxem als Alps! Després d'alguns intents fallits, finalment carreguem la furgoneta i posem rumb a una terra que ens omple de felicitat per la majestuositat de les seves muntanyes i la intensitat que desprenen les seves arestes, vies i goulottes. Als Alps, les activitats sempre acaben sent una incertesa, per les condicions, la meteorologia, l'aproximació o l'estat físic o psicológic d'un mateix, però d'entrada les sensacions que tenim son molt bones. El pla sobre paper no pot ser més interessant. Demà la Chére, dimarts la Gabarrou-Albinoni i dimecres baixar esquiant la Mer de Glace. Chamonix en espera!
Data: 20 d'abril del 2015
Cims: Mont Blanc du Tacul (4.248m)
Zona: Alps, Triangle du Tacul (3.970m)
Dificultat: Té 5 llargs. El primer llarg és un con de neu (45º). Al segon llarg comença amb neu (50º) i segueix amb un tram de gel a 60º-70º. El tercer llarg comença amb 85º, llavors 70º i finalment 50º. El quart llarg comença a 60-70º per acabar amb 80º. El cinquè llarg és més tombat, 60º. A partir d'aquí es pot rapelar o acabar de pujar fins al cim del Triangle du Tacul.
Metres dificultats: 350m
Orientació: Nord
Horari: 3h
Company: Jordi Tona
Material recomanable: dues cordes de 60m, 8 cargols de gel, alguns friends i aliens. Reunions equipades. Via rapelable.
Aproximació: Des del refugi de cosmiques, ens calcem els esquís i amb pocs menys de mitja hora som a peu de via, que queda a la cara nord del Triangle du Tacul. Per arribar-hi cal dirigir-se fins al coll de Midi, localitzar-la amb la vista i aproximar-se fins a sota el con de neu de la seva base.
Llibre: Escaladas en el Macizo del Mont Blanc, nieve, hielo, mitxo - Tomo 2
Sortim de Vic a les 10h i arribem a Chamonix a les 19h, just a temps per fer un passeig pel poble amb l'última llum del dia i una birra a un bar al costat del punt d'informació. És un diumenge de primavera i al poble no hi ha ni rastre de turistes ni alpinistes i ni molt menys d'aquells frenesí estival. Fins i tot trobem aparcament al costat del teleféric que demà ens enfilarà fins a l'Aguille de Midi. Tot un luxe.
Ens llevem ben d'hora per agafar el primer teleféric que en teoria surt a les 8 del matí, però no se sap ben bé perqué, acaba sortint amb 30 minuts de retard. El dia promet, 4 núvols però que semblen inofensius.
Amb pocs minuts el teleféric et transporta dels 1.000 metres de Chamonix fins als 3.800 de l'Aguille de Midi. No som gaires però tampoc som pocs. Dalt el teleféric les primeres vistes ja son impressionants. Ara només ens toca baixar l'aresta per la corda que els francesos tenen instalada i esquiar fins al refugi de Cosmiques, on volem desar material i preparar-nos per anar a la Chéré.
Sembla mentida que es pugui arribar amb tanta facilitat al cor dels Alps. No em ni esbufegat i ja ens trobem al mig d'un paradís amb moltes activitats per fer. Teniem dubtes amb la logística, però finalment obtem per fer 2 nits al refugi de Cosmiques i deixar la tenda al cotxe. Allà penjat, el refugi de Cosmiques, és un altre d'aquests luxes inversemblants.
Després de passar pel refugi, ens dirigim a la Chéré i de seguida ens adonem que no estarem sols tal i com imaginavem. Hi ha 3 cordades a la via i una altra s'espera a baix. És el que té voler fer una de les vies més clàssiques i factibles de la zona. Decidim pendren's-ho amb calma i esperar. La meteo és perfecte, les vistes increïbles. No tenim pressa.
Obervem com escalen però sobretot el nostre l'entorn. Podria estar-me moltes hores aquí assentat mirant. No passa gaire estona quan baixa la primera cordada que de ben segur ha matinat. Hi ha una noia francesa que mig parla espanyol i ens explica que el gel està en perfectes condicions. Quines ganes!
Decidim arrencar quan veiem que la segona reunió queda lliure. En Tona obra el primer llarg i creua sense problemes la rimaia, que està una mica oberta però és deixa fer. Reunió a l'esquerra i jo que pujo.
Arrenco pendent amunt per una neu, m'enfonso una mica però avanço amb rapidesa. De seguida em trobo el primer ressalt de gel i el supero amb ganes. Cauen trossos de gel de les cordades de dalt. Arribo a la reunió a la dreta, en Tona puja i surt tercer llarg amunt.
El gel està perfecte, tot i que la via està molt marcada. Mentre l'asseguro baixen dues cordades, les dues son un pack guia-client. En la primera el guia és de Sevilla, seriós i afrancesat, en la segona el guia és italià, molt de la conya, i només arribar li dec caure bé perquè em dona un bon cop a l'espatlla de complicitat. Casualitats de la vida, tenim un amic en comú. Ells tiren avall i jo tiro amunt. Remunto el tercer llarg traien cargols i aguantant com puc la pluja de gel que tira la tercera cordada que encara ens queda per dalt.
En Tona ha muntat la R3 en un bloc. L'original sembla que costa arribar-hi, ja que per fer-ho hi ha un tram de roca força llis i una mica estrany. Comentem la jugada mentre li passo material i de seguida començo el quart llarg. Per fi ja estem sols a la via. Flanquejo a la dreta seguin l'estrenyament de la canal i gaudeixo amb cada cop de piolet i grampó. El gel em permet avançar amb molta seguretat. Els piolets es claven molt bé i els peus estan gairebé fets per les múltiples cordades que han passat per aquí aquesta temporada. Però això no li treu l'encant ni molt menys.
Arribo a R4 i de nou el ritual de comentar la jugada i passar-se material. Les reunions son d'aquelles que cal mirar-se molt bé on poses el mosquetó. Hi conviuen cordinos molt vells amb els nous de temporada que no se sap qui hi posa, claus de ves a saber quan... però tothom s'hi penja i tothom hi rapela.
Posem el factor i en Tona que surt amunt a fer l'últim llarg, més tombat però igualment interessant.
Troba la reunió a la dreta, la monta i crida. És el meu torn. Trobo que aquestes pendents (60º) carreguen més els bessons que les verticals i és més incomode progressar. Arribo a dalt i ens abracem. Mitja missió complerta, ara toca rapelar. I ho fem sense deixar de mirar les vistes imponents que tenim des d'aquí. Fa estona que uns núvols amenaçadors creixen a la vall de Chamonix, però no acaben d'atravessar l'Aguille du Midi.
Rapelant la via els núvols desapareixen. En pocs minuts, arribem al refugi, però abans hem tingut el privilegi de poder-nos passejar en solitari per aquest recó normalment molt transitat. La neu i el gel estan en perfectes condicions. No podem demanar més. Demà la Gabarrou-Albinoni, en tenim moltes ganes. La Chéré ja queda lluny tot i que no podem deixar de mirar-la i comentar-la des del refugi.
Data: 20 d'abril del 2015
Cims: Mont Blanc du Tacul (4.248m)
Zona: Alps, Triangle du Tacul (3.970m)
Dificultat: Té 5 llargs. El primer llarg és un con de neu (45º). Al segon llarg comença amb neu (50º) i segueix amb un tram de gel a 60º-70º. El tercer llarg comença amb 85º, llavors 70º i finalment 50º. El quart llarg comença a 60-70º per acabar amb 80º. El cinquè llarg és més tombat, 60º. A partir d'aquí es pot rapelar o acabar de pujar fins al cim del Triangle du Tacul.
Metres dificultats: 350m
Orientació: Nord
Horari: 3h
Company: Jordi Tona
Material recomanable: dues cordes de 60m, 8 cargols de gel, alguns friends i aliens. Reunions equipades. Via rapelable.
Aproximació: Des del refugi de cosmiques, ens calcem els esquís i amb pocs menys de mitja hora som a peu de via, que queda a la cara nord del Triangle du Tacul. Per arribar-hi cal dirigir-se fins al coll de Midi, localitzar-la amb la vista i aproximar-se fins a sota el con de neu de la seva base.
Llibre: Escaladas en el Macizo del Mont Blanc, nieve, hielo, mitxo - Tomo 2
 |
| Línia d'ascens de la Goulotte Chéré |
Sortim de Vic a les 10h i arribem a Chamonix a les 19h, just a temps per fer un passeig pel poble amb l'última llum del dia i una birra a un bar al costat del punt d'informació. És un diumenge de primavera i al poble no hi ha ni rastre de turistes ni alpinistes i ni molt menys d'aquells frenesí estival. Fins i tot trobem aparcament al costat del teleféric que demà ens enfilarà fins a l'Aguille de Midi. Tot un luxe.
Ens llevem ben d'hora per agafar el primer teleféric que en teoria surt a les 8 del matí, però no se sap ben bé perqué, acaba sortint amb 30 minuts de retard. El dia promet, 4 núvols però que semblen inofensius.
Amb pocs minuts el teleféric et transporta dels 1.000 metres de Chamonix fins als 3.800 de l'Aguille de Midi. No som gaires però tampoc som pocs. Dalt el teleféric les primeres vistes ja son impressionants. Ara només ens toca baixar l'aresta per la corda que els francesos tenen instalada i esquiar fins al refugi de Cosmiques, on volem desar material i preparar-nos per anar a la Chéré.
Sembla mentida que es pugui arribar amb tanta facilitat al cor dels Alps. No em ni esbufegat i ja ens trobem al mig d'un paradís amb moltes activitats per fer. Teniem dubtes amb la logística, però finalment obtem per fer 2 nits al refugi de Cosmiques i deixar la tenda al cotxe. Allà penjat, el refugi de Cosmiques, és un altre d'aquests luxes inversemblants.
 |
| Aguille du Midi i Refugi de Cosmiques |
Després de passar pel refugi, ens dirigim a la Chéré i de seguida ens adonem que no estarem sols tal i com imaginavem. Hi ha 3 cordades a la via i una altra s'espera a baix. És el que té voler fer una de les vies més clàssiques i factibles de la zona. Decidim pendren's-ho amb calma i esperar. La meteo és perfecte, les vistes increïbles. No tenim pressa.
 |
| Identificant la via davant el Triangle du Tacul |
 |
| La primera cordada que ha baixat de la via, al fons un paradís blanc |
Obervem com escalen però sobretot el nostre l'entorn. Podria estar-me moltes hores aquí assentat mirant. No passa gaire estona quan baixa la primera cordada que de ben segur ha matinat. Hi ha una noia francesa que mig parla espanyol i ens explica que el gel està en perfectes condicions. Quines ganes!
Decidim arrencar quan veiem que la segona reunió queda lliure. En Tona obra el primer llarg i creua sense problemes la rimaia, que està una mica oberta però és deixa fer. Reunió a l'esquerra i jo que pujo.
 |
| Primer llarg |
 |
| R1 |
Arrenco pendent amunt per una neu, m'enfonso una mica però avanço amb rapidesa. De seguida em trobo el primer ressalt de gel i el supero amb ganes. Cauen trossos de gel de les cordades de dalt. Arribo a la reunió a la dreta, en Tona puja i surt tercer llarg amunt.
 |
| Inici del tercer llarg |
 |
| Tercer llarg |
 |
| Tercer llarg |
 |
| Pujant el tercer llarg mentre la última coradada rapela. A la dreta la R4 original, molt amunt... |
En Tona ha muntat la R3 en un bloc. L'original sembla que costa arribar-hi, ja que per fer-ho hi ha un tram de roca força llis i una mica estrany. Comentem la jugada mentre li passo material i de seguida començo el quart llarg. Per fi ja estem sols a la via. Flanquejo a la dreta seguin l'estrenyament de la canal i gaudeixo amb cada cop de piolet i grampó. El gel em permet avançar amb molta seguretat. Els piolets es claven molt bé i els peus estan gairebé fets per les múltiples cordades que han passat per aquí aquesta temporada. Però això no li treu l'encant ni molt menys.
 |
| Obrint el quart llarg, al tram de 80º |
Arribo a R4 i de nou el ritual de comentar la jugada i passar-se material. Les reunions son d'aquelles que cal mirar-se molt bé on poses el mosquetó. Hi conviuen cordinos molt vells amb els nous de temporada que no se sap qui hi posa, claus de ves a saber quan... però tothom s'hi penja i tothom hi rapela.
 |
| R4 |
 |
| Vistes des de R4 |
Troba la reunió a la dreta, la monta i crida. És el meu torn. Trobo que aquestes pendents (60º) carreguen més els bessons que les verticals i és més incomode progressar. Arribo a dalt i ens abracem. Mitja missió complerta, ara toca rapelar. I ho fem sense deixar de mirar les vistes imponents que tenim des d'aquí. Fa estona que uns núvols amenaçadors creixen a la vall de Chamonix, però no acaben d'atravessar l'Aguille du Midi.
 |
| Rapelant el quart llarg |
 |
| Tercer llarg |
 |
| Arribant al con de neu |
Rapelant la via els núvols desapareixen. En pocs minuts, arribem al refugi, però abans hem tingut el privilegi de poder-nos passejar en solitari per aquest recó normalment molt transitat. La neu i el gel estan en perfectes condicions. No podem demanar més. Demà la Gabarrou-Albinoni, en tenim moltes ganes. La Chéré ja queda lluny tot i que no podem deixar de mirar-la i comentar-la des del refugi.
 |
| Triangle du Tacul des de Cosmiques, el fil de gel de la goulotte Chéré es veu clarament a la dreta |
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada