dissabte, 6 d’agost del 2016

**** Digitibus (180m, 6a, 6a obligat) - Presles (Massís de Vercors)

Després d'intentar el Cerví, prenem rumb cap al sud ja que la previsió als alps de Valais és dolenta. Descartades un parell d'alpinades que portavem de cap, ens dirigim cap al Massís de Vercors, un lloc idílic i espectacular on no hi falten parets per enfilar-se. Els dies de clima incert escalem als sectors Festival i Dalarhum, dues escoles a tocar però molt diferents. A la primera les xapes estan a tocar i el grau és assequible. A la segona, és totalment al revés, xapes allunyades i grau picant picant. I quan la meteo ens ho permet ens fiquem al magnífic mur de Presles, una paret que conté més de 300 rutes de força dificultat. Escollim una de les més assequibles, Digitibus, una recomanació de l'amic del propietari de la Gite d'Etape "Adrien". Una bonica ruta que surca les parts més febles d'aquesta vasta paret, amb 5 llargs ben diferents i variats sobre el 6a. Tot i ser de les més assequibles et fa escalar. És la segona via que faig en aquest massís, l'any passat vam escalar Point trop n'en faut i ens va fer xalar.

Data:
6 d'agost de 2016

Nom de la via: Digitibus
Zona: Presles (Massís de Vercors) - Sector Grottes de Choranche - França
Dificultat: 6a (al llibre de ressenyes marquen 5c)
Dificultat oblidada: 6a
Llargària: 180m, 7 llargs
Material: 16 cintes exprés (algunes de llargues). Equipada amb parabolts. Reunions amb parabolts.
Orientació: Sud
Company: Sílvia Mas
El nostre horari: 4 hores per escalar la via
Accés: Des de Grenoble o Valence anar fins a Pont en Royans. Hi ha un parking gratuït travessant el pont que pot servir de camp base.

Aproximació: Per aquesta via, cal aparcar el cotxe al parking de les Garottes de Choranche. Un sender surt més o menys de la meitat direcció al sector d'escalada esportiva Pierrot Beach. A partir d'aquí cal reseguir la base de la paret cap a la dreta fins arribar al primer llarg, un diedre herbós que es troba al final del sector (20 minuts).
Descens: 3 ràpels amb cordes de 60m. La primera instal·lació està uns metres a l'esquerra de l'última reunió del final de la via (mirant a la paret).
Enllaç ressenya de la via: aquí

L1 (IV+): Antigament la Digitibus començava per un llarg que està sobre el 6c. Desconeixem si aquest llarg encara existeix, i preferim fer cas de les recomanacions d'iniciar la via per un diedre força bonic que es troba molt a la dreta del sector, sota uns sostres alts. Nom de la via a l'inici.





El diedre és interessant i la Sílvia l'escala xiulant. 





L1 bis: Llarg de transició per arribar als peus del segon llarg. Primer es va per un tram boscós, llavors per una repisa ample, assequible i de fàcil protecció. Per evitar fregaments millor fer una reunió intermitja a l'arribar a la repisa. 





L2 (6a): Nom de via a l'inici amb dibuixet inclòs. Parabolts dorats. Per mi el llarg més bonic de la via, amb una fisura que arrenca sota un sostre i continua a trams desplomats però amb bona presa i bons peus. L'inici està un pel patinòs i els parabolts tampoc estan a tocar així que cal esmerar-se a fons.

Nom i dibuixet a la paret


Arrencada del segon llarg, molta fisura i bons peus
Feliç arribada a R2

L3 (V+): la via surt amb tendència a l'esquerra. La fisura ha desaparegut i cal moure's per placa, amb moviments més precisos i tècnics. Hi ha algunes vies que també passen per aquí, per no equivocar-se cal posar els ulls als parabolts dorats. N'hi ha d'altres de negres, també platejats... Als pocs metres i superat un sostre trobo una reunió que em salto i empalmo els dos llargs. Reunió sobre una repisa amb flanqueig aeri inclòs.

L'entrada des de la reunió
La reunió des de l'entrada
Flanqueig abans de la reunió
L4 (6a): per mi el llarg més finet de la via. Comença per una placa sostinguda i bonica per travessar llavors la línia de parabolts negres cap a la dreta. La distància entre els parabolts obliga a assegurar cada pas, sobretot els peus, per poder fer algun xapatge. L'ambient però, és espectacular.


De fons el sector Buis de Presles

Arrencada sostinguda

Tram finet i tècnic
L5 (6a): últim llarg i també força bonic. A l'arrencada em confonc de parabolts dorats, surto recte amunt i em fico en un 6c. No tardo en adonar-m'en i faig alguna maniobra per recuperar la nostra via que se'n va totalment a la dreta. Flanqueig complicat (des d'allí on sóc) però finalment me'n surto. La via va a buscar un diedre fisurat molt guapo.

Al 6c, per error
Recuperant la nostra via
Últims metres de la Digitibus

Presles és realment increïble. A la tarda encara fem una mica d'esportiva i ens veiem recompensats per aquesta bonica posta de sol. Aquest indret és ple de parets, platós, torrents, rius i senders. Un bon lloc per perdre-s'hi uns quants dies, amb bona companyia, amb alguna corda i potser també amb una bici.


Cap vespre a Presles




Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada