Marxem als Ecrins amb el lema "Tres dies, tres vies", tenint clar però que l'activitat principal és la via "Sept d'un Coup" l'Agulla de Dibona. Així, reservem el millor dia per fer aquesta activitat i procurem omplir els altres amb activitats en funció del temps i les forces. I el primer dia triem aquesta via per tres raons: perquè es troba a prop de l'Agulla de Dibona, perquè no és molt llarga i perquè al ser de granet ens permetra aclimatar peus, braços i ment per demà. La via té dues parts força diferents i separades per una feixa central. La part de baix no és tant interessant, més discontinua, menys vertical i més d'adherencia amb algun pas realment fi. La part de dalt és clarament més guapa i variada, amb més verticalitat, regletes, fisures i alguna placa d'adherencia.
Data: 6 de setembre 2015
Nom de la via: Crosses en l'air
Zona: Paravalanche (La Berarde, Vall de Veneon, Ecrins)
Dificultat: 6c
Dificultat oblidada: 6a
Llargària: 260m, 8 llargs
Material: 15 cintes exprés, aliens. Via equipada. Reunions amb parabolts.
Orientació: Sud
Company: Jordi Bou i Jordi Tona
El nostre horari: 5 hores d'escalada
Accés: Tant si anem per Grenoble o Briançon haurem d'agafar la cerretera D1091, fins que trobem el trencant que ens portarà cap a la vall de Veneon per la carretera D530 i direcció La Berarde. Aparcar al costat del túnel que protegeix de les allaus (paravalanche).
Aproximació: enfilar-se per unes escales de ferrata damunt del paravalanche i caminar uns 50 metres cap a l'esquerra (1 minut)
Descens: ràpel des d'R8 fins a R6 i d'allà un altre ràpel fins la feixa del mig. Baixar-la seguin fites cap a la dreta de la via, fins que trobem un cable que cal baixar fins a trobar una instal·lació de ràpel des d'on arribarem al terra i en 5 minuts serem a la carretera.
Fem el sorteig i aquest és l'ordre: Tona, Pere, Bou.
L1 (40m, 6a): Comença per una placa una mica tombada on van apareixent fisuretes. La part de dalt és més d'adherència.
L2 (35m, 6b+): una placa de 6a serveix per escalfar i preparar-se per un parell de passos molt i molt fins a la part de dalt. Un cop xapat lúltim parabolt d'aquest tram, el millor és sortir recte amunt per anar a buscar una fisura horitzontal. Llarg molt tècnic.
L3 (40m, 6c): En Tona s'oblida de flanquejar a l'esquerra, segueix recte, acaba la corda i monta una reunió que no toca. Això fa que ens escaqueixem del 6c i tirem amunt per error. S'acaba convertint doncs, amb un llarg de tramit.
L4 (20m, V+): em toca. El primer metres son de grimpada a l'esquerra per anar a buscar la una placa, força fina però que es fa bé.
Després d'aquest llarg, cal dirigir-se amunt i força a la dreta per la feixa central fins a buscar la cara Est de la paret.
L5 (30m, 6a): entrada fina per una placa vertical i on les xapes allunyen una mica. La roca és una mica diferent a l'altre part, aquí hi ha més treball de dits. La via marxa a l'esquerra a la recerca d'una fisura molt guapa que ens porta pràcticament fins a la reunió.
Data: 6 de setembre 2015
Nom de la via: Crosses en l'air
Zona: Paravalanche (La Berarde, Vall de Veneon, Ecrins)
Dificultat: 6c
Dificultat oblidada: 6a
Llargària: 260m, 8 llargs
Material: 15 cintes exprés, aliens. Via equipada. Reunions amb parabolts.
Orientació: Sud
Company: Jordi Bou i Jordi Tona
El nostre horari: 5 hores d'escalada
Accés: Tant si anem per Grenoble o Briançon haurem d'agafar la cerretera D1091, fins que trobem el trencant que ens portarà cap a la vall de Veneon per la carretera D530 i direcció La Berarde. Aparcar al costat del túnel que protegeix de les allaus (paravalanche).
Aproximació: enfilar-se per unes escales de ferrata damunt del paravalanche i caminar uns 50 metres cap a l'esquerra (1 minut)
Descens: ràpel des d'R8 fins a R6 i d'allà un altre ràpel fins la feixa del mig. Baixar-la seguin fites cap a la dreta de la via, fins que trobem un cable que cal baixar fins a trobar una instal·lació de ràpel des d'on arribarem al terra i en 5 minuts serem a la carretera.
 |
| La nostra via "V" va per l'esquerra d'aquesta cordada |
Fem el sorteig i aquest és l'ordre: Tona, Pere, Bou.
L1 (40m, 6a): Comença per una placa una mica tombada on van apareixent fisuretes. La part de dalt és més d'adherència.
 |
| En Tona obrint el primer llarg |
L2 (35m, 6b+): una placa de 6a serveix per escalfar i preparar-se per un parell de passos molt i molt fins a la part de dalt. Un cop xapat lúltim parabolt d'aquest tram, el millor és sortir recte amunt per anar a buscar una fisura horitzontal. Llarg molt tècnic.
 |
| Fent el pas de 6b+ al segon llarg |
L3 (40m, 6c): En Tona s'oblida de flanquejar a l'esquerra, segueix recte, acaba la corda i monta una reunió que no toca. Això fa que ens escaqueixem del 6c i tirem amunt per error. S'acaba convertint doncs, amb un llarg de tramit.
L4 (20m, V+): em toca. El primer metres son de grimpada a l'esquerra per anar a buscar la una placa, força fina però que es fa bé.
 |
| Vistes del quart llarg a prop de la reunió |
Després d'aquest llarg, cal dirigir-se amunt i força a la dreta per la feixa central fins a buscar la cara Est de la paret.
L5 (30m, 6a): entrada fina per una placa vertical i on les xapes allunyen una mica. La roca és una mica diferent a l'altre part, aquí hi ha més treball de dits. La via marxa a l'esquerra a la recerca d'una fisura molt guapa que ens porta pràcticament fins a la reunió.
L6 (50m, V+): tirada llarga per una placa vertical però amb molta presa. Llarg molt guapo. A mi em fa pensar en Montserrat. Les xapes allunyen una mica però es fa bé.
 |
| L6 |
L7 (30m, 6a): te dos trams, una primera part de placa tombada d'adherència (V) i una segona part vertical amb un pas un xic desplomat però amb bona presa (6a)
 |
| L7 |
 |
| L7 |
L8 (20m, 6b): llarg curt però potent. D'entrada cal superar una placa abombada i molt llisa on costa trobar mans i peus. Es de tècnica pura i molta paciencia alhora de progressar. Llavors cal superar una part més vertical però amb bon canto.
 |
| En Tona, al pas finet de 6b |
Ressenya de la via:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada