Sortir a escalar amb en Bou i en Tona acostuma a ser una garantia de via interessant i avui no n'ha estat l'excepció. Després d'al·lucinar amb el documental d'en Honnold i en Caldwell al Festival de Muntanya de Torelló, tornem a la nostra realitat amb una bonica escalada a la Roca Alta. Una via d'aventura els tres primers llargs, de tramit el quart i un cinquè d'apretar per sortir per dalt i contemplar unes vistes espectaculars: boira baixa a la plana de lleida, montserrat al sud i un pirineu sec i espectant de la primera nevada hivernal.
Data: 18 de novembre 2015
Nom de la via: Catalanofília
1a ascenció: Xavier Dorca 28-10-2007
Zona: Roca Alta (Montsec de Rúbies, Vilanova de meià)
Dificultat: 6b+
Dificultat oblidada: 6a
Llargària: 135m, 5 llargs
Material: 14 cintes exprés, tascons, joc de friends fins al 3, joc d'aliens. Poc equipada els 4 primers llargs, pràcticament equipada amb parabolts l'últim llarg. Reunions amb parabolts.
Orientació: Sud
Company: Jordi Tona, Jordi Bou
El nostre horari: 4 hores d'escalada
Accés: Des de Vilanova de Meià continuem per la carretera cap a la Roca dels Arcs. Al cap d'un quilòmetre agafem la pista de terra cap a l'esquerra direcció l'Ermita de Vilanova de Meià. Al cap d'un parell de quilòmetres, agafar un trencant cap a la dreta fins que arribem a un pla on es pot deixar el cotxe.
Aproximació: des d'aquest parking, seguir un camí amb fites direcció a la paret (15min)
Descens: Un cop sortim per dalt, resseguim la cinglera cap a l'oest seguint fites per un corriol fresat que baixa cap al sud.
Peu de paret. Fem el sorteig i en Bou treu el pal més curt. La parrilla de sortida queda de la següent manera, Bou els dos primers llargs, Tona els altres dos i jo l'últim. Com que no anem execessivament d'hora, ens hi posem tant ràpid com podem.
L1 (35m, 6b): Primers metres molt finets d'escalar a poc a poc i mirar-s'ho bé. Hi ha una baga en un pont de roca a pocs metres del terra i un pitó força amagat dos metres més amunt. Un cop passat el pont de roca cal seguir amb tendència a la dreta fins a esquivar el sostre, seguir recta amunt fins a un altre sostre i flanquejar a l'esquerra. Roca boníssima de fisures horitzontals i forats, molt curiosos amb cristalls de quarz. El millor llarg de la via i el de més compromís, tot i que es pot anar protegint bé.
L2 (30m, 6a): Arrenca per una secció de bona roca però de seguida canvia de color, tornant-se grisa, roma i amb algun tram força trencat i que caldrà anar amb compte de no tirar pedres avall. El llarg acaba amb un diedre interessant protegit amb un pitó.
L3 (25m, V+): entrada vertical amb un pitó a pocs metres de la reunió. Un cop xapat cal seguir amunt i no anar a buscar un pitó que hi ha a l'esquerra. La via continua per una placa molt bona amb roca impressionant. Al final de la placa la via s'ajunta amb la Mantecas amb un pitó vermell.
L4 (20m, V): Entrada amb un llarg flanqueig a la dreta sobra roca excel·lent on al final hi ha un passet divertit. Llarg de tràmit.
L5 (25m, 6b+): Llarg pràcticament equipat amb parabolts sobre bona roca. Comença amb una secció vertical però fàcil. A partir del primer parabolt l'escalada es va tornant més tècnica i fineta a mesura que anem guanyant metres fins que arribem a una panxa que cal superar amb més destresa que força. Secció de 6a amb un pas de 6b+.
Es tracta d'una via interessant, amb un primer llarg espectacular, el segon que no mata, el tercer que torna a guanyar enters, un quart de tràmit i un cinquè amb regust a via esportiva. Una activitat ideal per combinar-la amb alguna altra via de la paret o en el nostre cas, per tenir temps de fer una birra i arribar a una hora decent a casa.
Data: 18 de novembre 2015
Nom de la via: Catalanofília
1a ascenció: Xavier Dorca 28-10-2007
Zona: Roca Alta (Montsec de Rúbies, Vilanova de meià)
Dificultat: 6b+
Dificultat oblidada: 6a
Llargària: 135m, 5 llargs
Material: 14 cintes exprés, tascons, joc de friends fins al 3, joc d'aliens. Poc equipada els 4 primers llargs, pràcticament equipada amb parabolts l'últim llarg. Reunions amb parabolts.
Orientació: Sud
Company: Jordi Tona, Jordi Bou
El nostre horari: 4 hores d'escalada
Accés: Des de Vilanova de Meià continuem per la carretera cap a la Roca dels Arcs. Al cap d'un quilòmetre agafem la pista de terra cap a l'esquerra direcció l'Ermita de Vilanova de Meià. Al cap d'un parell de quilòmetres, agafar un trencant cap a la dreta fins que arribem a un pla on es pot deixar el cotxe.
Aproximació: des d'aquest parking, seguir un camí amb fites direcció a la paret (15min)
Descens: Un cop sortim per dalt, resseguim la cinglera cap a l'oest seguint fites per un corriol fresat que baixa cap al sud.
 |
| Recorregut, més o menys, de Catalanofilia. S'enfila a l'esquerra de Pepe Mantecas. |
L1 (35m, 6b): Primers metres molt finets d'escalar a poc a poc i mirar-s'ho bé. Hi ha una baga en un pont de roca a pocs metres del terra i un pitó força amagat dos metres més amunt. Un cop passat el pont de roca cal seguir amb tendència a la dreta fins a esquivar el sostre, seguir recta amunt fins a un altre sostre i flanquejar a l'esquerra. Roca boníssima de fisures horitzontals i forats, molt curiosos amb cristalls de quarz. El millor llarg de la via i el de més compromís, tot i que es pot anar protegint bé.
 |
| En Bou arrencant |
 |
| Dirigint-se cap a la dreta del sostre en plena secció de 6a |
 |
| Primer llarg, just abans del flanqueig |
 |
| Arrencada del segon llarg amb roca d'igual qualitat que els primers metres |
L3 (25m, V+): entrada vertical amb un pitó a pocs metres de la reunió. Un cop xapat cal seguir amunt i no anar a buscar un pitó que hi ha a l'esquerra. La via continua per una placa molt bona amb roca impressionant. Al final de la placa la via s'ajunta amb la Mantecas amb un pitó vermell.
 |
| Entrada fineta |
 |
| Tercer llarg |
L4 (20m, V): Entrada amb un llarg flanqueig a la dreta sobra roca excel·lent on al final hi ha un passet divertit. Llarg de tràmit.
 |
| Tònica general de la via: roca increïble. En Tona xiulant al quart llarg |
L5 (25m, 6b+): Llarg pràcticament equipat amb parabolts sobre bona roca. Comença amb una secció vertical però fàcil. A partir del primer parabolt l'escalada es va tornant més tècnica i fineta a mesura que anem guanyant metres fins que arribem a una panxa que cal superar amb més destresa que força. Secció de 6a amb un pas de 6b+.
 |
| Cinquè llarg, a la secció de 6a |
Es tracta d'una via interessant, amb un primer llarg espectacular, el segon que no mata, el tercer que torna a guanyar enters, un quart de tràmit i un cinquè amb regust a via esportiva. Una activitat ideal per combinar-la amb alguna altra via de la paret o en el nostre cas, per tenir temps de fer una birra i arribar a una hora decent a casa.
 |
| Dalt de tot! |
 |
| Vistes cap al sud |
 |
| Ressenya Catalanofilia (Roca Alta) |
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada