Blog d'en Pere Herms: *** Peque Mantecas (160m, 6a+, V obligat)

Via força bonica que va surcant les parts més dèbils d'aquest pany de paret espectacular. Comença amb una fisura molt trempada però també molt pulida pel pas de les cordades. A partir del segon llarg la via es tranquilitza igual que l'escalada on trobarem seccions verticals amb bones preses amb algún passet aïllat d'apretar més.

Data: 20 de desembre 2015

Nom de la via: Pepe Mantecas
1a ascenció: 1982
Zona: Roca Alta (Montsec de Rúbies, Vilanova de Meià)
Dificultat: 6a+
Dificultat oblidada: V
Llargària: 160m, 6 llargs
Material: 15 cintes exprés, tascons, joc de friends fins al 2 (3 opcional), joc d'aliens. Primer llarg pràcticament equipat. La resta semi-equipat.
Orientació: Sud
Company: Sílvia Mas
El nostre horari: 3:30
Accés: Des de Vilanova de Meià continuem per la carretera cap a la Roca dels Arcs. Al cap d'un quilòmetre agafem la pista de terra cap a l'esquerra direcció l'Ermita de Vilanova de Meià. Al cap d'un parell de quilòmetres, agafar un trencant cap a la dreta fins que arribem a un pla on es pot deixar el cotxe.
Aproximació: des d'aquest parking, seguir un camí amb fites direcció a la paret (bavaresa del tercer llarg visible). Ji ha una fletxa a l'inici (20min)
Descens: Un cop sortim per dalt, pugem fins dalt de tot del cingle (fita visible) i resseguim la cinglera cap a l'oest seguint fites per un corriol fresat que baixa cap al sud.

Espectacular la Roca Alta. Ahir vam fer el Diedre Farreny, tant característic en aquest mur ataronjat. Avui toca la Mantecas, que s'enfila una mica més a l'esquerra del diedre i comença per una fisura llarga, recta i vertical.

Línia de la Peque Mantecas a la Roca Alta

L1: La fisura és mantinguda i vertical. Tot i que està pràcticament equipada, poso alguna cosa per protegir algún pas amb pitons precaris o quan estan força allunyats. Està molt pulida. 6a apretat, que et deixa ben calent.

L1, inici de la Peque Mantecas

L2: flanquejo a l'esquerra per una secció fàcil. A partir d'aquí la cosa es posa més tiessa amb un pas desplomat però amb presa molt generosa (V+). Després ve un tram fàcil però amb roca trencada.

Iniciant el pas de V+

L3: La Sílvia es posa al cap davant i gaudeix com una "loca" amb aquest diedre perfecte, divertit d'escalar i fàcil de protegir.

L4: un dels llargs que més m'ha agradat. Vertical, amb bona presa sobre bona roca. Cal navegar una mica, visualitzant els pitons i anant-los a buscar

L5: llarg curtet amb un sol pas de IV/V protegit amb un parabolt. Reunió al costat d'una sabina.

L6: primera secció amb una roca de primera. Llavors cal anar flanquejant cap a la dreta direcció a una fisura/diedre protegida amb 2 parabolts i un pitó. Un cop hem xapat el segon parabolt cal fer una travessia desplomada cap a l'esquerra on cal gestionar bé les mans amb les preses que hi ha. Un cop passem el pitó, cal fer un cop de gas per sortir per dalt. Sembla més complicat del que realment és erò podria ser ben bé un pas de 6b. Reunió amb un parabolt i una sabina.