Blog d'en Pere Herms: ***** Anglada-Cerdà a la Roca de l'Ordiguer (350m, V+)

"Bona via sobre roca dolenta". Aquest seria el resum ràpid que hom li passa pel cap un cop surt per damunt d'aquesta paret de l'Ordiguer. Això, però, seria simplificar massa ja que l'escalada és plena de matisos i detalls que fan que cada llarg sigui una aventura per si mateix. Quan als 10 metres de començar ja et queda un "bolo" a la mà, t'adones realment per quin tipus de via estàs pujant. I aquesta és, precisament, la gràcia d'escalar aquí: reviure el què fa 50 anys van fer els mestres Anglada i Cerdà. Evidentment, però, salvant les distàncies, ja que a dia d'avui trobem alguns pitons en els passos "clau" i tenim totes les reunions muntades amb parabolt i anella. Però tot i així, el grau cal treballar-lo, ja que els cinquens apreten i en la majoria de quarts la roca és dubtosa i trencadissa. Això t'obliga a prioritzar més la traça que la força i a adoptar postures acrobàtiques per evitar alguna presa que intuïm dubtosa. Ja ho deiem mentre pujavem, "es tracta d'escalada de cirujà" perquè aquí la finura és un valor. Abstenir-se doncs aquells que no els agradi el compromís i l'aventura.

Data: 30 d'agost de 2015
Nom de la via: Anglada-Cerdà
Zona: Roca de l'Ordiguer (Cadí)
Dificultat: V+
Dificultat oblidada: V+
Llargària: 350m (L1: IV+, L2: IV+, L3: V, L4: V, L5: V+, L6: II, L7: IV, L8: V, L9: V+, L10: V)
Material: 10 cintes exprés, tascons, friends, aliens. Semi-equipada. Reunions amb, com a mínim, un parabolt amb anella.
Orientació: Nord
Company: Sílvia Mas
El nostre horari: 6 hores d'escalada
Accés: Es pot deixar el cotxe al parking que hi ha després del poble d'Estana.
Aproximació: Des del parking seguir el PR (marques grogues i blanques) fins a Prat de Cadí des d'on s'avista perfectament la via (1 hora). Un cop aquí, cal creuar pel bell mig aquesta plaça d'herba verda i continuar seguint les mateixes marques que porten cap a la canal del Cristall. El camí s'enfila força i va fent ziga-zagues pel bosc amb tendència a l'esquerra. Quan la intuïció ho digui, cal anar desviant-se direcció a la paret (hi ha fites per tot arreu) fins que decidim fer l'última diagonal fins a peu de via (1h 45m). La millor referència per trobar l'inici de la via és un pi llarg i verd que hi ha a la paret i que és tracta de la primera reunió.
Descens: un cop arribem a l'última reunió, continuem uns metres a l'ensamble per una aresta aerea però fàcil, fins que decidim posar-nos les bambes. Cal anar seguint l'aresta direcció oest, sud-oest, fins que trobem unes fites que indiquen que cal desviar-se a l'esquerra per iniciar la baixada cap a la canal del Cristall. A partir d'aquí les fites ens van indicant el camí a seguir. La baixada és força dreta i patinosa, sobretot els últims metres abans de la canal del Cristall on hi ha un tram de roca esmicolada que és una autèntica pista de patinatge inclinada. Així que ull amb la baixada!
Link de la ressenya a escalatroncs: Aquí

En aquest paissatge salvatge és impossible no fluir. Prat de Cadí és l'última estació amable abans d'endindar-se cap a la imponent muralla de roca trencada tant sols retallada per algunes canals. Avui però toca enfilar-s'hi per una de les vies més clàssiques i conegudes d'aquesta gran paret. Calma meteorològica, aire pur i fresc, humitat i caloret. Què més es pot demanar?

Prat de Cadí

Aproximació per la tartera

El pi de l'esquerra ens indica per on va la via

L1 (IV+): primer llarg curtet i on muntem la reunió en un pi força castigat pel pas de les cordades. Tot i ser un llarg de tant sols 15 metres i que no arriba a cinquè, serveix d'escafament mental ja que aquí és fàcil que es quedi alguna presa a la mà (a mi m'ha passat als 5 minuts d'estar escalant). Hi ha dos pitons.

Inici del primer llarg

Final del primer llarg

L2 (IV+): escalem literalment per les branques del pobre pi com si pugèssim una escala. Un cop s'acaba passem a la roca i continuem per un diedre herbós desequipat però que es pot anar protegint bé.

Enfilant-me pel pi

Segon llarg

L3 (V): Sortim recte amunt per al cap de poc flanquejar a l'esquerra amb un pas una mica fi però que es fa bé. Ens fiquem al diedre on anem trobant algún pitó i on comença a haber-hi algún pas més atlètic però, per sort nostra, sobre bona roca.

Inici L3

Tercer llarg

L4 (V): Sortim en diagonal cap a la dreta per una rampa de roca molt trencada (III) fins a sota un diedre i on opcionalment es podria muntar una reunió al parabolt amb anella que hi ha. L'entrada al diedre és de força sobre una roca que cal mirar-la bé. Hi ha una baga a la dreta que està pitjor que la roca així que opto per no tocar-la ni posar-hi cap cinta. En aquest tram vaig de pitó a pitó, no estan a prop però tampoc estan lluny. La reunió queda força a la dreta seguint una feixa de roca esmicolada.

L5 (V+): com que portem la ressenya de l'escalatroncs ens desviem de la via original i fem 2 llargs alternatius fins a R6. Per fer el primer m'enfilo per uns ressalts que hi ha força a l'esquerra de la reunió per llavors encarar una tètrica xemeneia difícil de protegir (jo ho faig amb un camalot del 2 abans d'entra-hi) i molt incòmode d'escalar, ja que t'escup en fora i la roca és péssima. Un cop superada cal anar en diagonal cap a l'esquerra on trobarem la reunió (espit i clau molt separats)

Cinquè llarg, sortint de la tètrica xemeneia

L6(III): Roca molt trencada. Llarg de tràmit fins a R6. Aquesta reunió és comuna a la via Cerdà-Pokorski. Aquí coincidim amb un parell de jovenets valents que s'estan enfilant per aquesta última via. Tot i la calor que fa a les valls, en aquesta alçada i a l'ombra, la sensació és de força fred així que els quatre acabem amb els forros posats. No pugem fins que el segon de cordada arriba a reunió ja que aquí la caiguda de pedres és constant.

No se com son els 2 llargs de la via original però els que hem fet son de lo pitjor de la via.

L6, Camí d'R7

Sisè llarg

L7 (IV): canal ramposa amb ressalts fàcils d'escalar i protegir. La reunió es troba a l'esquerra en un lloc ample, curiós i còmode. El primer dels jovenets s'ha passat la reunió i l'ha muntat uns metres més amunt.

Canal del setè llarg

L8 (V): camino uns metres a l'esquerra per enfilar-me per les primeres fisures que trobo. A partir d'aquí la ruta és un xic perdedora tot i que la idea principal és anar seguint el més evident i les debilitats de la paret. Després de les primeres fisures, arribo a una zona plana i se'm planteja el dubte si pujar per la dreta (xemeneia) o l'esquerra (fisura) d'uns grans blocs. Jo els supero per la dreta per una especie de xemeneia fins que al cap de poc em trobo un clau robellat i esquerdat. Uns metres més amunt hi ha la reunió, sota un gran bloc empotrat.

Buscant per on continuar...

Pitó castigat pel pas dels anys

Últim tram del vuitè llarg

L9 (V+): el novè llarg per mi el llarg estrella de la via. M'enfilo per l'esquerra d'aquest bloc empotrat (pas atlètic però amb molt de canto) i llavors torno a tenir dubtes de com continuar. Hi ha dues opcions: per la fisura-diedre de l'esquerra o per una fisura central. Aquesta última fisura és ampla, de roca pulida i difícil de protegir així que opto pel diedre-fisura on s'hi fica molt bé el camalot del 2. Abans de sortir per dalt, flanquejo cap a la dreta aprofitant que hi ha mans i peus fins a la fisura ampla i pulida i ara sí, continuo en vertical i en un sol pas, fins a una zona plana just davant de la placa que toca escalar.

L'entrada a la placa és fina i curiosa. El què més costa és passar-hi els peus, ja que hi ha el buit entre l'últim punt de la zona plana i la placa. Hi ha bon canto de mans però ves a saber si aguanta. I la referència és un clau que hi ha uns dos metres més amunt. I l'útlim seguro és un clau que és com si no hi fos ja que te'n vas directe al terra. I per si tot això no fos suficient, el pas està en un dels llocs més espectaculars de la via, timba a banda i banda i canvi de roca.

Així doncs, un cop estudiat els moviments, m'enfilo el més amunt que puc en un bloc que hi ha a la zona plana, m'agafo als dos millors cantos que trobo i passo els peus en un moviment de força i delicadesa. Un cop a la placa, cal mirar bé els peus fins al clau que es xapa força còmode. A partir d'aquí es marxa en diagonal cap a l'esquerra per una roca no tant exigent fins al següent clau, i es continua fins a sota un petit desplom, protegit també per un clau, que es supera bé amb un cop de bíceps. Reunió de parabolt i anella i plaqueta recuperable.

Progressant per la fisura-diedre de l'esquerra

La Sílvia entrant a la placa

Després de les dificultats

L10 (V): últim llarg, amb unes vistes espectaculars a la serralada del Cadí i un eco que atrapa. Té dos ressalts de cinquè, el primer desequipat i el segon protegit amb un clau nou.

Últim llarg, L10

Desé i últim llarg

Impressionant el Cadí

Foto de cim

De baixada, la llum va omplint el paissatge d'ombres i contrastos. La paret va quedant enrera però els records no s'esborren. Primer una tartera incòmode, llavors un corriol més tombat i finalment el prat i les vaques, el bosc i els bolets...