***** Ravier al Tozal del Mallo (390m, MD+, 6a+, V+ obligat) - Ordesa

La Ravier al Tozal del Mallo no necessita presentacions. Física, vertical i molt fotogènica. Aventura asegurada en una gran clàssica oberta el 1957. Brutal.

Data: 2 de juliol de 2016

Nom de la via: Ravier
Zona: Tozal del Mallo (Ordesa)
Dificultat: 6a+
Dificultat oblidada: V+
Llargària: 390m, 9 llargs
Material: 16 cintes llargues (important qire siguin llargues per evitar friccions), joc de tascons, aliens, friends fins al 3. La via té forces pitons.
Orientació: Sud-oest
Company: Sílvia Mas
El nostre horari: 7 hores d'escalada (de 9:30 a 16:30)
Aproximació: des del parking d'Ordesa (vam anar-hi amb bus), pujar pel sender fins al circ de Salarons. A l'arribar al barranc de Carriata girar a l'esquerra fins trobar la base de la paret per un camí poc marcat. (1h)

L1 (30m): primer llarg per anar escalfant i de tràmit per guanyar metres. Per comoditat el fem amb bambes.

L2 (30m): segon llarg de tramit, herbós. Igualment el pugem amb bambes. Els dos primers llargs es podrien empalmar però amb cordes de 60m és una mica just. Una altra opció seria pujar a l'ensamble.

Arrencada per grades herboses

L3 (50m): comença pròpiament la via. Hi haun punt on escalo una mica més per l'esquerra per adelantar una cordada que tenim davant i que va força lenta (al final aquesta cordada és rescatada amb helicòpter sobre les 16h al sisè llarg).

L3

L4 (30m): comença amb uns ressalts fàcils, però els ulls ja estan posats a la xemeneia que es va acostant. La xemeneia és clautrofòbica, llisa i molt patinosa. La progressió és difícil, és com pujar per un doble mirall. Arriba un punt que tinc l'esquena en una paret i les cames doblegades amb els peus a la paret del davant a l'alçada del pit. Cal apretar de valent i els quadríceos es carreguen força. Evidentmenmt cal dur la motxilla penjada de l'arnes. Hi ha bagues temptadores per agafar-se, però al final me'n surto, això sí, poc a poc i milímetre a milímetre.

L4, a punt d'arribar a la xemeneia

L4

L4

L5 (30m): Llarg molt guapo, el més exigent. Sort que el canto és generos, surten bones postures i també bones fotos. Hi ha algún tram que desploma, el peu de via és en la vertical. Seguir els pitons. 

L5

L5

La Sílvia a R4

A punt de finalitzar L5, veticalitat és la paraula

L6 (50m): la via marxa una mica per l'esquerra, van apareixent pitons.

L6

L7 (50m): surto amunt i amb tendència a l'esquerra on hi ha un seguit de passos físics. Hi ha un moment que dubto per on continuar, si amunt o a la dreta, però és en aquest punt que cal entrar a la xemeneia, amb un pas més fàcil del que sembla.

R7

L8 (30m): xemeneia tècnica i fosca

L9 (50m): llarg molt semblant a l'anterior. Trobem la xemeneia una mica molla. Arribo a dalt i faig un crit que la Sílvia correspon amb un altre de la mateixa intensitat i tonada. Estem eufòrics en un entorn increïble.

Baixant ens preguntem sobre la cordada que hem adelantat, ja que els hem perdut la pista i ni els veiem ni els sentiem. Com que hem deixat material a peu de via, m'hi acosto i allà als veig parats a mitja via, amb les cordes penjades, tot plegat molt estrany. Crido fort amunt, preguntant si passa alguna cosa, però no em responen (no se si no em senten o passen de mi). Marxo d'allà i em trobo amb la Sílvia. Està clar que els passa alguna cosa, perquè estan junts i no es mouen. Tot d'una sentim la remor d'un helicòpter (la Sílvia abans que jo, tot sigui dit) que es dirigeix cap al Tozal. Desembarquen gent al cim i comença el rescat. Mentre anem tirant muntanya avall li explico a la Sílvia que quan hem coincidit a la reunió el que assegurava tenia el reverso al revés i la gestió de la corda deixava molt que desitjar així com els xapatges i els roçaments. El grau de la Ravier sobre el paper pot portar a enganys. Ni molt menys es tracta d'una via fàcil, per molt que el grau sigui de quinto més obligat i la graduació no passi de 6a.